Disturbis, política i on collons ens estem fotent

Fa uns mesos va passar la mateixa història de sempre: els votants del PP i de grups de dreta en general van sortir de sota les pedres i van votar en massa al partit que més els convé a la seva cartera. És curiós, perquè és força complicat trobar una persona que es confessi votant del PP. Després mira, passa el que passa. La transició ens ha fet mal i descobrim a garrotades que som un país més de dretes del que volem pensar.

Conec a una persona que, després de ser professor durant molts anys la experiència li ha dit que l’educació és un puny de ferro envolcallat amb un guany de seda. No se què opinar ben bé sobre això doncs no he sigut mai un professor estàndar, però els seus motius tindrà. De totes maneres suposo que la seva aplicació no serà la mateixa que la que considera l’actual govern en conxorxa amb els antidisturbis. És curiós: gent que no passaria ni un exàmen d’ortografia ensenyant lliçons a nanos que es manifestaven amb la motxilla a l’esquena plena d’apunts i llibres. Ara qui vulgui que s’ompli la boca de merda, però agafa la constitució, agafa els drets humans i a veure quin dels bàndols és més il·legal.

Cal preguntar-se quina direcció pren la política del nou segle? S’acomiaden a científics i professors universitaris, es redueix el sou a funcionaris de l’ensenyament públic en general. Mentrestant polítics i autoanomenats intel·lectuals viuen al seu aire gaudint de la misèria alièna. La dictadura dels imbècils i dels ignorants. I compte, que això s’encomana!

I no, això la indepència no s’ho emportarà. No siguem ingenus. A casa també tenim corruptes, polítiques de tisorada i somriure a cámara i cosos de “seguretat” amb porres i manilles. I em dol dir-ho perquè hi sóc favorable.

Però això o ho arranquem d’arrel o seguirà creixent.

Vaga de transport públic

L’altre dia vaig coincidir amb un conegut que treballa al metro de Barcelona, i mentre esperàvem, vam estar parlant. Ens va comentar una mica la situació laboral que tenen i ens va informar que ja els ha caigut un ERO i hi ha un altre en un horitzó no gaire llunyà. Malgrat tot, em quedo amb la perla que va deixar anar:

– Com a jove us dic: coleu-vos. Com a treballador de TMB: coleu-vos també.

Ens va dir que és cert que no paguem tot el preu del bitllet, però que és la nova línia la que més encareix el servei, una línia que ens venen com meravellosa i que no ho és tant. Ens va fixar com a exemple que tot i que ens diguin que és la primera línia sense conductor, això no és cert. No recordo els detalls, però segur que amb cinc minuts de google es podria esbrinar fàcilment.

I tot això venia perquè demà, dia 10, hi ha vaga de transport públic! Rememorant l’èxit de la vaga del 51 i en contra de la pujada de preus, que fa que un viatge pagat amb T-10 comenci a ser un luxe. Així que demà ves en bici, patinant o en globus i si és imprescindible agafar el transport públic… cola’t!!

I per a futurs viatges, no dubteu en consultar la iniciativa promobilletes: T-10 a preus reduïts on la diferència de preu la paga una empresa privada de la que t’envien publicitat junt amb el bitllet. Això si, cal estar atent perquè els preus fluctuen i els bitllets s’esgoten ràpid!

Treient-me la bota

Ja fa uns dies que he tornat a Barcelona. Com suposava, a Itàlia m’han tractat bé. Molt bé. Millor del que m’esperava donada la imatge del país que tenia gràcies als simpàtics imbècils italians post-adolescents que poblen Lloret de Mar a l’estiu i que havíen convertit la meva idea d’Itàlia com la d’un país amb moltes ulleres de sol i amb gent maleducada que va en grupets i que crida molt. Afortunadament, alguns tòpics són més falsos que la productivitat en una secretaria acadèmica.

El cas és que he deixat passar uns dies en part per l’estupefacció que m’ha sobtat des que sóc aquí. Vinc d’un país que està força malament, on el bitllet del bus aeroport Padova ha passat de costar 4 a 8 €, però que tenia convocada una manifestació pel dia 6 i, pel que m’ha arribat de segones veus, hi ha vaga als aeroports. Després arribo aquí i em trobo un país preocupat per la sentencia d’un tribunal format per jutges i que preten aplicar mesures a la comunitat educativa. El dia que polítics i jutges decideixin consultar a professors i pedagogs per aplicar alguna mesura hi haurà la mateixa expectació que la que hi hauria si es trobés vida intel·ligent a Mart.

Canvia la notícia i veig que tothom té un ull a la borsa perquè no ha deixat de baixar des que una dona important però desconeguda fins fa no res ha dit que això és l’apocalipsi, fins arribar a l’extrem de trobar un titular tan estúpid al diari 20 minutos (clica per descarregar-te la portada) com aquest:

El miedo a una recesión global hunde las Bolsas y los mercados de deuda

Un profà en economia com jo llegeix entre línies fins entendre:

El miedo a una recesión global provoca una recesión

Sense el global, perquè sembla que la Merkel té a tota Europa agafada del coll.

En fi, que a Itàlia tot semblava molt llunya i les persones molt properes, el menjar espectacular encara que molts àpats fossin entrepans i la constitució no era més que paper mullat al que no fer cas fins que, en arribar a Barcelona s’ha convertit en paper mullat que preocupa. Si ens en sortim d’aquesta, i coincidim mai per Padua us convido a un Spritz. Beer&Blog a la nueva usanza. I veureu que encara que el meu bloc sigui més apocalíptic que la senyora de la que us he parlat abans, sóc feliç.

Nota: El carret encara no està enviat a revelar. Paciència.

Fent números amb l’alcalde

Com tots sabreu sóc de números. I vistos els resultats electorals d’ahir per Barcelona alguna cosa no em va quadrar del tot. Anem per feina:

Ahir va votar el 52.97% dels cridats a les urnes, o el que és el mateix, 616.290 persones. En canvi es va abstenir el 47.03%, és a dir 547.266 persones. El nostre nou i flamant alcalde Tries va obtenir el 28.74% dels vots (174.022 vots).

Si encara teniu fresc el procediment per calcular tant per cents podeu comparar els vots que ha obtingut el nou alcalde amb el total de la població de Barcelona, de manera que obtenim que el nostre nou alcalde ho serà per la gràcia d’haver sigut escollit per només el 14.96% de la població.

Visca la democràcia.

Sobre el artículo “Que empiece la guerra”

Ayer vi que me havían invitado a un evento de facebook para llevar a cabo un boicot a ciertas petroleras i conseguir así que se reduzca el precio de la gasolina.

https://www.facebook.com/event.php?eid=192729954082774&index=1

La información del evento dice así:

¡ESTAMOS HARTOS! ¿Queremos que baje el precio de la gasolina?¿Es posible? ¡¡ES POSIBLE!!
Para ello tenemos que actuar
inmediatamente.
………
El año pasado se lanzaron algunas ideas, por ejemplo “no comprar gasolina en un dia concreto”.
…Las Compañias de Petroleos se rieron porque sabían que el que no compra la gasolina el lunes la compra el martes.
Era para ellas una molestia pero no un problema serio.

Alguien ha tenido una idea que puede funcionar.
SI REALMENTE DESEAMOS QUE FUNCIONE:
¡DEBEMOS UNIRNOS PARA
HACERLO POSIBLE !

La gasolina en este momento se vende en España a: 1,31 eur./litro diesel
Todos sabemos que las petroleras nos están estafando.

Acuerdate cuando subieron el precio de golpe a casi 1 euro/l. Entonces nos dijeron que había escasez de petroleo. Ahora no hay escasez de petróleo.
El petróleo se produce en mucha más cantidad que hace 35 años.
Entonces el precio estaba en 0,20 eur.

Tenemos que actuar con decisión para demostrarles que los consumidores incidimos en los precios.
La única forma de bajarlos es darles ahí donde más les duele:
¡En su propio bolsillo!
¡ENTRE TODOS PODEMOS HACERLO!

¿COMO?

Como todos necesitamos nuestro vehiculo no podemos prescindir de la gasolina.Pero podemos influir en los precios:
¡¡SI ACTUAMOS JUNTOS Y
COMENZAMOS UNAGUERRA
CONTRA LAS PETROLERAS!!

Sugerimos la siguiente idea:
A PARTIR DE AHORA
No comprar gasolina en las dos Petroleras más importantes (en España):
REPSOL y CEPSA

IMAGINEMOS LAS CONSECUENCIAS:
Cuando 2 de las mayores petroleras reduzcan sus ventas de gasolina tendrán que bajar forzosamente sus precios. Esto desencadenará la guerra deseada entre compañias.Pero para conseguir que esto tenga efecto tenemos que ponernos de acuerdo millones de clientes de Repsol y de Cepsa.

ESTO ES LO QUE
VAMOS A HACER :

Manda este evento a todos tus contactos.
Cuando cada una de estas personas envien 10 mails aproximadamente de promedio ya habremos llegado a 100.
Estos 100 mandarán a 1000 personas.
Pronto seremos 1 millón y así
sucesivamente.

Si cada uno de nosotros hace esto hoy mismo : pronto MILLONES de personas habrán empezado la guerra contra las Grandes Petroleras .

PODEMOS HACERLO, PERO…

Es absolutamente NECESARIO comprar nuestra gasolina en OTRO SITIO que no sea REPSOL ni CEPSA.Por eso te pedimos que por favor ENVIES ESTE EVENTO.

¿PODEMOS CONTAR CONTIGO?
¡PASALO!
Nota: Este Mail es la traducción adaptada a España de un mail que ya esta circulando por Europa

Y no pude salir del asombro al descubrir lo simplista que se puede llegar a ser cuando lo único que se mira es el beneficio personal, porque hay muchísimos aspectos a considerar en la escalada del precio del petróleo.

 

Antes que eso, comentar que me parece gracioso que exista una preocupación hacia el precio de la gasolina cuando tenemos un gobierno que nos ha recortado los derechos sociales y laborales que tantos siglos nos ha costado conseguir, con movilizaciones irrisorias. Hubo una huelga, pero minoritaria tratándose de un aspecto tan importante. Supongo porqué la gente se preocupaba más en pensar que era “un día de fiesta”.

 

A pesar de eso, es una preocupación totalmente lícita, pero poco importante si miramos más allá. Según declaraciones de Mariano Marzo (Catedrático de la UB experto del tema) a Público en un artículo del 6/3/2011, el Peak Oil se produjo en 2006. Esto es, el punto en el que la producción de petróleo llega a un máximo con un mínimo de costes. A partir de ahí la producción bajará y el precio aumentará según las leyes de oferta y demanda del mercado, y ya que la demanda no ha dejado de subir, a mayor demanda, más precio. Además, países que están en vías de desarrollo como China piden cada vez más barriles, lo que hace crecer la demanda encareciendo el producto.

 

Esto en principio no tendría que ser ninguna sorpresa. Se lleva hablando del Peak Oil des de hace años y, viviendo en un planeta de recursos finitos no podemos esperar que el petróleo no se acabe nunca.

 

En los últimos días se habla en la prensa de medidas de ahorro energético debido a la inestabilidad política de los países productores. Ante esta inestabilidad, se ha aprovechado para subir el precio del crudo y meternos el miedo en el cuerpo, porque el 10% del petroleo que exporta Libia viene a España. Además, el gas natural que utilizamos aquí proviene en parte de Qatar y Egipto, países que están inestables (ya sea comenzando una revolución o en medio de ella).

 

Todos estos países pero, son países desde los cuales el petroleo sale manchado de sangre. Son países donde no se garantizan los mínimos derechos humanos, que son gobernados por regímenes dictatoriales donde existe una represión tremenda. No entiendo a la gente que cuando compra gasolina no se siente mal por colaborar con estos regímenes (yo sólo con destapar un producto exageradamente cubierto de plásticos ya me siento mal). Además, Libia esta actualmente en guerra, de manera que no podemos pretender que la cantidad i precio del petroleo que llegue aquí se mantengan inalterables.

 

No se si lo habían pensado, pero seguro que toda la gente que ha seguido las revoluciones del norte de África se alegraban de que la gente se liberase de sus tiranos… hasta que les dio donde más duele: su propio bolsillo. Un ejemplo más de mirarse al ombligo al que estamos acostumbrados en este país.

 

Ante lo antes dicho sobre el Peak Oil, la solución más lógica es también la que más incómoda para políticos y gente en particular que sólo piensa en aumentar el consumo en un mundo de recursos finitos y de no cambiar jamás de hábitos. La solución reside en una desvinculación a nuestra dependencia del petroleo. Existen muchas alternativas para conseguir energía, coches eléctricos, transporte público y bicicletas. Y todo ello, consiguiendo que los países exportadores de crudo dejen de estar bajo nuestra opresión, que a ellos no les beneficia (porque, adivinad quién se lleva el dinero del petróleo. Pista: la clase trabajadora no) y que a nosotros nos ha convertido en criaturas que lo quieren todo y patalean cuando no lo consiguen.

 

Con una desvinculación del petróleo viviríamos en un mundo con menos emisiones de efecto invernadero, tendríamos un aire más limpio y las centrales para conseguir energía (solar, hidráulica, biomasa,etc.) estarían cerca de casa, proporcionando puestos de trabajo en momentos de crisis como en el que vivimos. Y no, esto no supondría hundir en la miseria a los países que exportan petróleo, seria un cambio de modelo antes de que el petróleo se acabe y este cambio tenga que ser drástico, obligatorio. Porque créanme, el petróleo se acabará algún día.

 

Es muy fácil quejarse que la gasolina nos sale cara y buscar una solución que sólo nos beneficie a nosotros. Y es tremendamente simplista boicotear a la petroleras mayoritarias cuando el problema está también en las capas invisibles. Así que antes de cambiar las cosas lo mejor es pararse a pensar e informarse. A veces las soluciones más justas no son las más fáciles de tomar, y de vez en cuando hay que levantar la vista de nuestro ombligo. Es en momentos como éste cuando cobra sentido la tan conocida frase: piensa global, actúa local. Para mi ya tenía sentido. Ahora sólo necesita ser aplicada por todos.

 

Fuentes:

http://www.publico.es/dinero/364712/el-fin-del-petroleo-barato-obliga-a-un-cambio-de-habitos

http://www.publico.es/dinero/364700/los-especuladores-toman-posiciones-ante-la-inestabilidad-en-el-norte-de-africa

Nota: També penjaré aquest artícle també al meu perfil de facebook.

Llei antitabac

Ja vaig dir l’altre dia que celebro l’aprovació i espero que sense massa controversia aplicació de la nova llei antitabac. Podria dir-se que em toca de bastant a prop, havent treballat en un restaurant amb zona de fumadors i amb familiars que encara hi treballen. Respirar un fum que no estas provocant tu a més de desagradable et deixa els pulmons d’un color força negre.

El cas és que donant-li voltes i llegint un article de Público (però l’enllaç és a Què!) del dia 2 de gener vaig descobrir que a les zones a l’aire lliure dels campus i facultats universitaris estarà permès fumar.

No utilitzaré gaires dades objectives, però és força conegut que el vici de fumar comença cap a finals de la ESO i durant el batxillerat, i se solidifica a l’etapa universitària. En els últims anys en els que la publicitat de tabac estava permesa, aquesta estava enfocada als més joves.

No se si sóc l’únic que lliga fils, però aquí veig certs interessos. Una llei antitabac per protegir als no fumadors però que s’oblida de les etapes en les que els nous adults fan que el vici del tabac entri en la seva etapa d’or per a les tabaqueres. Just a l’etapa on es fidelitzen els consumidors. Ningú veu cap gat de Schrödinger amagat?

2 de gener

Avui s’aplica la segona cosa bona que ha fet en Zapatero des del matrimoni homosexual.

I com que aquest bloc és públic, ja pots anar apagant la cigarreta mentre em llegeixes.

Tracte fet?

Reflexions Parlamentàries 2010

Tot i tenir ja certa edat, ahir va ser la primera vegada que vaig decidir votar, doncs a les dues ocasions anteriors vaig decidir abstenir-me per motius varis. Així que aquestes conclusions han hagut d’esperar fins avui.

Primer de tot, les decepcions. I crec que tot el que escriuré seran decepcions.

La decepció de ser l’únic de la família que rep una carta de UPyD.

La decepció de veure que un partit ecologista com ICV-EUiA envia una carta per a cada membre de la familia mentre que Reagrupament envia una per a tots.

La decepció que la típica iaia de postal se’t coli just quan estas davant la mesa amb el DNI llest.

La decepció d’anar a votar a es 12.20 i veure que l’edat mitjana de la gent que hi ha al col·legi electoral és de 70 anys.

La decepció de votar un partit que no ha rebut escons (tot i que ja s’esperava) i que ha hagut de lliutar per superar el pseudopartit de la Carmen de Mairena.

I sobretot la decepció de veure que la gent no es mira els programes dels partits, si no que simplement vota per la simpatia que els causa un polític o un altre o alguna cosa que va fer fa moltíssims anys. Vivim en un país sense criteri polític, sense opinió pròpia. I així és fàcil veure la lògica d’haver caigut en el populisme de la dreta.

Així que només queda esperar quatre anys més de decepció i, amb una mica de sort, de reivindicació i manifestació.

De bon matí

A vegades et despertes amb l’intens sentiment de que tothom és gilipolles, i que amb 3 polzades de sang no en tindries suficient.

A la ràdio!

Avui és el dia en el que Bloc d’un maníac fugitiu sortirà a la ràdio. A partir de les 5 de la tarda al programa “Una mirada alternativa” a ràdio alternativa Barcelona (102.4 FM si vius a prop de la Zona Franca), gràcies a l’entrevista de Mireia, una gran amiga que està fent pràctiques de periodisme a l’esmentada emissora.

En ella es parla no únicament de coses relaciones amb el bloc, ja siguin opinions, articles o pestanyes, sinó que s’ha volgut fer una entrevista que també mostri la interacció que hi ha entre blocaires i les relacions a la xarxa mitjançant blocs en una mena d’introducció als foranis dels blocs cap a aquest món.

I ja per acabar, es comenten tres articles d’aquest bloc (1, 2, 3), curiosament dos d’ells sobre iaies, que en algun punt semblen el tema de conversa principal de l’entrevista. Tot això, a més, d’altres col·laboracions d’un servidor al programa (potser més matusseres).

Així que només cal anar a la web de Ràdio alternativa Barcelona per escoltar-lo on-line mentre s’emet electromagnèticament per l’antena, i en quant els problemes tècnics m’ho permetin, penjaré l’arxiu d’àudio (maleït megaupload!!!).

I recordeu: la ràdio treu el pitjor de la gent!