La pastilla

Aquest matí m’he despertat després d’una nit mogudeta i en la que no he descansat gens. I, si vol no t’ho creguis, però des de les 8.40 am només veig en blanc i negre (res d’escala de grisos).

Fins ara no li he donat importància, però fa un moment m’ha donat per pensar i crec que és altament preocupant. No em preocupa fer el ridícul amb  els colors amb els que em pugui vestir avui. El que realment em preocupa és que, si al senyor matrix Morfeo se li acudeix aparèixer avui, després de tant de temps esperant-lo, no seré capaç de reconèixer la mà que contingui la pastilla vermella.

I tu, veus en color o en blanc i negre. Pot ser que aquest bug de matrix només m’afecti a mi? Pot ser això una senyal de que s’acaba el món que coneixem o que falta poc per a que se’m presenti en Morfeo al tren (no se perquè, però tinc la intuïció que, si mai se m’acosta, ho farà quan estigui al tren)?

Tinc motius per estar una mica cagat?

Cervell positrònic

Amb el poc temps que em queda de la vida (i no de vida, si no del temps que passa mentre faig altres coses) descarrego tota la meva ira i ràbia provinent de la hipocresia de la gent respecte de la bici, en l’anàlisi meticulós i calmat de circuits acondicionadors de senyal, amplificadors d’instrumentació i els errors de la mare que els va parir. És que Déu no saps fer ni un maleït component ideal? Les idees felices no existeixen, i segueixo buscant el circuit que funcioni a la primera muntat amb son la nit abans amb preses i malament sobre una board plena de capacitats paràsites (com els hipòcrites que odien els ciclistes per la ciutat i que després van a veure el tour de frança en la seva volta publicitària per la millor botiga del món).

O el filtre passiu ideal de guany unitari que m’ajudi a filtrar la tensió que provoquen certs professors. Crec que podria fer fortuna i podria jubilar a mon pare.(Piles no incloses).

I visto lo visto veig que passo massa temps deliberant sobre les lleis de tensió i corrent que regeixen les senyals elèctriques que hi ha als axons entre neurona i neurona. Potser necessito dormir una mica més.

O utilitzar amplificadors de vàlvula per maximitzar una mica la calma els caps de setmana. I deixar per un altre dia les ganes de voler tocar aquell solo que encara no se ni que existeix. I tocar-lo ahir.

Transistorizado

Quizás el método consista en sólo eso. Dejar de preocuparse de todo antes de que ocurra y mientras tanto vivir del dinero público robado i dejar a un lado las cosas complicadas para gente mucho más lista para ello, pero tonta para ver dónde esta realmente la felicidad: en la calma.

Y olvidarme de aquellos sueños juveniles i de las películas de Hollywood de que la vida realmente interesante es la sobresaltada i llena de quehaceres.

Y para no aburrirme, transistorizar un poco mis sueños y crear algun que otro filtro pasa banda de tipo notch que permita, tan sólo, el paso de la frecuencia de la felicidad, a la espera del bit adequado en el pin adecuado de mis nervios que me reactive i me diga que, NRZ mediante, ha vuelto la calma.

Quan parles amb matemàtics de coses banals

Jo– Ei! Demà em vaig a tallar els cabells. Com creieu que em quedaria millor, que em passi la màquina al 2 o al 3?

Matemàtic 1– Ai no, és massa curt, així ja et queda bé…

Matmàtic 2– Home… el 2 és l’únic parell primer…

Matemàtic 1– Però el tres està més a prop de pi…