Liebster

Aquest matí m’ha sonat el despertador just quan mig en somnis estava pensant “quant deu faltar per a que em soni el despertador?”. El cas és que m’he despertat amb son i he passat tot el dia en un estat com de dormit: estudiant pels exàmens finals. Què no hi veus la similitud? Bé, et passes l’estona tancat (biblioteca vs llit)  amb el cap absent de tot el que t’envolta i quan aixeques el cap la llum et molesta.

Per això m’ha fet gràcia l’últim dels centenars de milers de comentari de l’Ahse demanant-me que em despertés. A que s’ha referit? Espero que no tingui el poder de llegir la ment i que s’hagi referit a aquest blog mort moribund de fàstic. Un gran poder requereix una gran responsabilitat i blablabla i a voltes són una pèrdua de temps.

El cas és que si, he vist els comentaris rebuts tot aquest temps, i he vist que he sigut guardonat amb un tal premi Liebster. Sembla ser que no està remunerat (llàstima), però és un premi i, quan les visites entrin a l’habitació i els hi ensenyi sempre puc inflar el pit i dir mèrits que no tinc. Cap problema. Així que aquí teniu el logotip del premi:

Cortesia del troset de servidor de WordPress d’en Pons. Pel que fa a repartir altra cop el premi (i per quintuplicat!)… el meu consell de savis particular té unes quantes idees, però he estat remenant i tots ja el teniu, així que només em queda agrair a en Pons i a l’Ahse per entregar-me el premi. Ei! Que no els coneixeu? Llegiu-los, són molt bons!! I ja de pas (i si les bases del concurs ho permeten) tornar a guardonar-los als dos.

Anuncis

Nou lector RSS 2

Allò promès és deute (és horrible traduir literalment expressions del castellà, si us plau, que algú truqui a un assassí a sou lingüístic), però aquí us porto una petita opinió del nou lector RSS que estic fent servir des de fa unes poques setmanes.

La víctima en qüestió es diu Liferea, i es troba al centre de programari d’Ubuntu, així que si encara utilitzes windows tens dos problemes. Windows en sí i que no podràs utilitzar aquesta magnífica eina.

I com que no sóc gaire bo fent reviews, faré una llista de coses a favor i en contra. Apa!

A favor:

– Molt fàcil d’utilitzar. Tant com en google reader. Suposo però, que un lector de feeds no pot tenir gaire complicació… no?

– És un programa instal·lat al teu ordinador, de manera que jo l’he trobat bastant més ràpid a l’hora de carregar les dades. Suposo que no li deu afectar el consum de memòria de l’explorador. O potser és que carrega la informació prèviament. Quan s’actualitzen els feeds (veure contra 2).

– Pots llegir els blocs que tinguis al teu compte de Google Reader.

– Per tant, pots llegir des de Google Reader en ordinadors externs o aplicacions mòbils sense haver d’esperar a arribar a casa a utilitzar Liferea i que et marqui els articles llegits correctament.

– Si hi ha algun article que vulguis llegir en una pestanya del teu navegador ho pots fer… però Liferea té una mena de navegador ja instal·lat amb el que realment pots prescindir del navegador.

– No sé si amb Google Reader es pot fer, però pots configurar els blocs que requereixin contrasenya.

En contra:

– Jo que sóc aficionat als webcomics, hi ha alguns que no es poden llegir en un principi, si no que haig de fer click al títol per segona vegada per poder veure l’article al navegador que té incorporat. Això suposa un click de més per webcòmic! Bufff!!

– Triga una mica en mirar quins articles nous tens i en ficar-los a la llista. Si ho tens configurat perquè els actualitzi tots quan encens els programa pots estar uns bons 2-3 minuts esperant! Malgrat tot, trobo que la rapidesa del pro 2 ho compensa.

– Pots llegir els articles del compte de Google Reader, i en principi, segons la web oficial, Liferea no et marcarà en el lector de Google els articles llegits… Però just ara he entrat al meu Google Reader esperant desenes d’articles llegits al Liferea però marcats sense llegir i… no! Sembla que Liferea te’ls marca com a llegits a Google!

Conclusió? Me’l quedo!!

Si hi estas interessat/da clicka aquí!

P.D: Tot i que no ho sembli, no em paguen per fer-li publicitat.

Nou lector RSS

Aprofitant que estic de vacances m’he fet una llista enorme de les coses que no tinc temps a fer mentre dura el curs. Evidentment, no totes les vacances les he dedicat a escriure la llista, si no també a fer les coses que hi ha apuntades. No se si sou dels que feu llistes. Si no ho sou us ho aconsello: esborrar una línia i veure que et vas quedant amb menys i menys coses a fer és quasi orgàsmic.

Tot això us ho explico perquè un dels objectius d’aquestes mini vacances entre semestre i semestre és la de llegir els articles endarrerits que tenia al google reader i buscar un altre lector de blocs. Des de sempre que m’he ensumat que google no és del tot just amb la gent que, com jo, anem enfeinats i que ens agrada fer una llegida llarga quan tenim una època tranquil·la, ja que per motius inexplicables em desapareixien articles no llegits a les llistes, fins que fa uns mesos vaig descobrir que els articles no llegit més antics d’un mes, per a google, deixen d’existir. Surten de la llista. Fart d’això, i del fet d’haver de desconnectar el compte de correu electrònic normal per entrar al que utilitzo per gestionar el bloc i llegir els articles endarrerits m’han fet decidir per buscar un altre lector.

I finalment, buscant i remenant, he trobat un que, si passa la fase de test, pot acariciar la perfecció: el lector de canals Liferea, per a Ubuntu. Avantatges? Bé, espero que no esborri articles no llegits antics. Ho haig de comprovar encara. Però el millor de tot és que no requereix loguejar-se enlloc i que és un programa i no una pàgina web. Així, amb un sol click al símbol de la carta que hi ha al costat del rellotge del sistema hi puc accedir fàcilment.

Espero que aquest avantatge m’ajudi a llegir més sovint, fins i tot en els moments de més feina per relaxar-me una mica. I qui llegeix…. s’anima a escriure! Així doncs, les 51 subscripcions que tinc ja han sigut passades al nou lector i estic a l’espera de nous articles.

I si em permeteu, vaig a tatxar quelcom de la llista.

El test definitiu

Tens dubtes sobre la tribu urbana a la que pertanys? No saps amb quins contactes d’interné et faràs més o de quin tipus de gent t’has d’envoltar? Tranquil, avui tenim la resposta per tu. Els humans som indecisos i necessitem que tota mena de tests (quan més senzills millors) ens diguin com i què som.

Amb tot això us presento, a l’estil de Randy, el test Cani!

El vaig descobrir gràcies a la confidència de fotofriki, el meu germà pels que no em coneixeu, que ho va trobar a la zona Off-topic del forums de meristation. Però oju! Per riure una estona eh? Que meristation és de videojocs…

Endinsem-nos una mica en el test. Ja a la primera pàgina un rànking de províncies i el % de cani de mitjana de cadascuna. Quan el vaig fer jo, Zamora tenia dues noies a un 100%. Absolut Fail. I sí, el vaig fer i vaig treure un 9%. Perquè tan? Doncs gràcies a preguntes tan generals com ¿Odias a los pijos?, ¿Tienes un piercing en la oreja? (però no és d’or, ni un diamant ni una creu eh?), o ¿Sabes lo que es un HOYGAN? (i qui amb dos dits d’ortografia no ho sap?).

Però compte que la resta de preguntes són de l’estil ¿Te gusta leer?, ¿Sabes quién fue Miguel Hernández? o ¿Quieres estudiar una carrera?

Tot tan general que sembla estúpid.

Quanta cultura tota junta en una sola web.

D’aquí vaig passar a la web de todocanis, (amb pop-up a cada pàgina que obris) i on, per curiositat, he anat de cap a la llista de registrats. Allà, i per un curiós excés de sol, hi ha 21 noies que, abans d’arribar a la b a la llista ordenada alfabèticament es diuen morenita o alguna variant (no subestimeu el poder cani de modificar paraules). En arribar a la b m’he parat per no guanyar punts al test amb tants noms amb poca imaginació a l’estil de ametermela o aZmeLoDespaciiO.

Si Cervantes aixequés el braç…

Us animo a que proveu el test, a veure quan treieu i compartiu les estadístiques. No és fiable, però podem riure una estona…

Oda a Jacques Delibes (again)

Avui he sigut coneixedor d’una noticia fatídica: el Blog d’en Jacques Delibes té els dies comptats. Just en les celebracions del seu primer blocaniversari en Jacques ha decidit que, en poc temps tancarà el bloc.

És una llàstima que genis de la xarxa com ell acabin plegant veles. Tot blocaire ha passat per la mateixa fase: il·lusió, actualitzacions cada dia fins que arriba un moment en que els comentaris baixen i la desil·lusió s’apodera de tu. Quan de mal han fet els gran blocs que pul·lulen a la xarxa. Són bons, no ho nego, però amaguen petites joies encara sense polir, esperant comentaris que facin d’elles un tresor. Això és com la literatura. Jo puc escriure, per exemple, me mata el mismo sol que a ti te alumbra, una de les frases més conegudes d’una cançó de Marea. En un primer moment penses, ostia, que bo. Però si aquesta mateixa frase l’hagués escrit jo en un poema hagués passat desapercebuda i ningú se la posaria de nick (per exemple). Els blocaires, com els escriptors humils, necessitem sempre una empenta. Però no sempre arriba. I a ningú li agrada estar sol.

I és una llàstima que articles meravellosos desapareguin per donar lloc a altres bits que potser no li arribaran ni a la sola de la sabata.

Maleïts aquells que no ho han sabut apreciar! Espero que s’engresqui a seguir col·laborant amb un vell projecte que aviat sortirà a la llum.

La xarxa ja no serà mai més la mateixa, amic.

L’alcohol i la juventud

«Supongo que este hábito social viene asociado a nuestra cultura, eso de reunirse con los colegas y beber… cada cual movido por sus propios motivos: los tímidos beben para envalentonarse, para ligar cuando serían incapaces de hacerlo estando sobrios; y los extrovertidos beben para coger el puntillo, para salir de la rutina diaria y toda esa mierda. Créeme; estoy harto de ver siempre lo mismo. […] pero a los jóvenes de ahora les falta control. No se conforman con tomarse un par de copas. Tienen que beber hasta caerse redondos. Y les importan una mierda las consecuencias. No piensan en lo que les puede pasar con esa pérdida de control, cuando conducen borrachos, por ejemplo. Y es precisamente esa nueva actitud social la que me hace creer que, en realidad, estamos volviendo al Existencialismo de principios del Siglo XX… con Sartre, o Camús, ya sabes… ‘la Nausea’, ‘el Extranjero’, ‘la Peste’… nuestra esencia existencial hace tiempo que dejó de tener sentido…»

Ni libre ni ocupado dixit.

HOYGAN!

Ja fa temps que coneixo aquest moviment hoygan… hi ha blogs plens demanant al hoygans una mica de pietat, fòrums amb signatures d’usuari relatius a això. Però nomès he trobat pàgines relacionades en castellà.

Haig de reconèixer que avui l’article que esteu llegint no val (hablando en plata) una merda. Avui em toca jornada gairebé completa a Vilanova abans d’arribar a casa, falta una hora i quart per començar classe i no se què fer; fa molts dies que no veig a la gent que vull veure degut a les classes (tant meves com seves) i tinc moltes coses memoritzades al cap per a fer quan arribi a casa: trucar, canviar plans, proposar plans… Estic saturat. Si fos un windows, ara mateix em penjaria sense dubtar-ho, però es veu que sóc UNIX i no m’afecta tant això…

Retornant al tema inicial: algú sap si existeix alguna mena de hoygan en català? M’agradaria unir-me a la causa. I posar alguna foto com aquesta per aquí.

Perquè queda molt lleig agafar el paint (no, no, no sé photoshopejar) i canviar les lletres per posar-ho en català. Si no existeix… podriem crear-lo, no us sembla?

NOTA IMPORTANTÍSSIMA: Avui potser se m’han escapat algunes faltes d’ortografia. No és el millor dia, és cert, pel tema del que parlo i tot això, però en aquest ordinador l’explorador (que és IE!! agh!) no té corrector ortogràfic, i el processador de textos és Microsoft Word i no de l’Oppen Office, així que paso d’utilitzar-lo. I sí, avui m’ha agafat per posar links de la frikipedia.