Ja vaig dir l’altre dia que celebro l’aprovació i espero que sense massa controversia aplicació de la nova llei antitabac. Podria dir-se que em toca de bastant a prop, havent treballat en un restaurant amb zona de fumadors i amb familiars que encara hi treballen. Respirar un fum que no estas provocant tu a més de desagradable et deixa els pulmons d’un color força negre.
El cas és que donant-li voltes i llegint un article de Público (però l’enllaç és a Què!) del dia 2 de gener vaig descobrir que a les zones a l’aire lliure dels campus i facultats universitaris estarà permès fumar.
No utilitzaré gaires dades objectives, però és força conegut que el vici de fumar comença cap a finals de la ESO i durant el batxillerat, i se solidifica a l’etapa universitària. En els últims anys en els que la publicitat de tabac estava permesa, aquesta estava enfocada als més joves.
No se si sóc l’únic que lliga fils, però aquí veig certs interessos. Una llei antitabac per protegir als no fumadors però que s’oblida de les etapes en les que els nous adults fan que el vici del tabac entri en la seva etapa d’or per a les tabaqueres. Just a l’etapa on es fidelitzen els consumidors. Ningú veu cap gat de Schrödinger amagat?
Filed under: noticies, política, Reflexió | Tagged: bar, mala llet, política, reflexió, societat |
M’ho hauré de pensar.
Poques coses hi tan poc coherent com el tracte del tabac per part del govern. Tot i així, soc feliç amb la nova llei.
Per culpa de la llei antitabac descobreixo que els bars / pubs on vaig tots tenen una olor estranya tots diferents entre ells que no m’acaba de fer el pes.
Et refereixes a això?
http://blogs.publico.es/mauroentrialgo/2518/lunes-155/
Voleu dir que la gent que va als bars no es dutxa??
Potser el govern segueix interessat en el consum del tabac però ha de complir amb alguna directiva de la UE??
Jo, ja fa força temps, m’havia prohibit a mi mateix fumar en llocs tancats com la meva pròpia casa.
L’única cosa que li retrec a la nova llei és la de rectificar una llei massa recent. Les lleis haurien de ser més perdurables.