La venjança políticament correcte és avorrida i poc propera al que realment la gent vol.
Més aviat el que la gent realment vol és alliberar el seu instint com a animal racional que és.
Filed under: Fauna urbana, política, Sol passar | Tagged: gent, mental, reflexió |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Doncs crec que si la gent vol alliberar el seu instint animal, ara es dona la situació ideal per fer-ho.
Doncs a mi em semblaria justament al reves. La venjança, si es justifica com a tal, més val que sigui políticament correcte i refinada, com una obra d’art, perquè l’enemic que en tinguis pugui reconeixer la teva superioritat.
La majoria dels casos, però, venjar-te només és una perdúa de temps. Evidentment tots necessitem alliberar els nostres instints, però n’hi ha formes més agradables d’alliberació que la venjança. 😉
Estic totalment d’acord amb tu. No he volgut donar la impressió de que jo secundi l’esperit de venjança o que consideri que aquesta és una eina vàlida per arreglar els problemes. Només m’ha semblat que si el que dius al teu post, és aplicable a la pràctica, doncs que ara mateix es dona una situació política adient perquè la gent se’n deixi emportar per aquest instint venjatiu.
Res com pintarse la cara i aixafar el cap amb una massa a l’enemic.