Reflexions Parlamentàries 2010

Tot i tenir ja certa edat, ahir va ser la primera vegada que vaig decidir votar, doncs a les dues ocasions anteriors vaig decidir abstenir-me per motius varis. Així que aquestes conclusions han hagut d’esperar fins avui.

Primer de tot, les decepcions. I crec que tot el que escriuré seran decepcions.

La decepció de ser l’únic de la família que rep una carta de UPyD.

La decepció de veure que un partit ecologista com ICV-EUiA envia una carta per a cada membre de la familia mentre que Reagrupament envia una per a tots.

La decepció que la típica iaia de postal se’t coli just quan estas davant la mesa amb el DNI llest.

La decepció d’anar a votar a es 12.20 i veure que l’edat mitjana de la gent que hi ha al col·legi electoral és de 70 anys.

La decepció de votar un partit que no ha rebut escons (tot i que ja s’esperava) i que ha hagut de lliutar per superar el pseudopartit de la Carmen de Mairena.

I sobretot la decepció de veure que la gent no es mira els programes dels partits, si no que simplement vota per la simpatia que els causa un polític o un altre o alguna cosa que va fer fa moltíssims anys. Vivim en un país sense criteri polític, sense opinió pròpia. I així és fàcil veure la lògica d’haver caigut en el populisme de la dreta.

Així que només queda esperar quatre anys més de decepció i, amb una mica de sort, de reivindicació i manifestació.

8 Respostes

  1. What! Has votat amb un partit feminista??? No m’ho puc creure… Que vols canviar un extrem per un altre o què?! Et recomanaria llegir el Tao Te Ching, però no n’estic segura que tindries el temps.

    Sobre la política, diria que no funcionarà mai si els que governen han de tenir sous astronomics.

  2. Això ja passa, el votar acostuma a acabar en una enorme decepció, és una escola de la vida…

  3. Ah! o sigui que de veritat hi ha hagut gent que els ha votat! jo que pensava que havien manipulat els números…

  4. només ens queda el barça

  5. Acabo d’enviar-te un enllaç d’un video que has de veure!! I dir-me la teva opinió després, és clar. 🙂

  6. Em sembla que en son i en som molts els que ens hem quedat una mica decebuts amb aquests comicis.

    La dreta reforçada, l’esquerra, tant la que és independentista com al que no, esparracada.

    A totes aquestes formacions els queda un període de reflexió, de prendre un camí o un altre…Esperem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: