Benvolguts altre cop. Torno a ser aquí, i se que ara us estareu preguntant què he fet tot aquest temps en el que no he escrit i tampoc no he llegit ni comentat cap dels vostres blocs. O probablement no i simplement només em quedaran els 3 lectors comptats que comenten relativament sovint i una altra que llegeix i calla virtualment però que després m’ho comenta quan ens trobem.
He estat pensant com explicar-vos-ho i he arribat a la conclusió de que el millor mètode és el que fan les sèries de televisió quan no tenen idees: un capítol recopilatori.
Com sabreu o haureu mig endevinat, fa prop d’un any es va obrir la caixa de pandora de la meva vida amb aquest article. Des de llavors no em puc queixar gens (i de fet, com podeu veure, últimament quasi no ho he fet), ans al contrari, les coses em van millor que mai. Malgrat això, els estudis que estic duent a terme actualment són força exigents i em trobo una mica en la mateixa situació de la Salamandreta fa uns anys quan veia matrix i parlava de coses molt estranyes.
A això però, cal afegir altres projectes en els que m’estic embarcant i que acaben d’absorbir tots els Joules de sobra que em queden al cos i tot el temps que tindria per convertir-los en potència, literatura o quelcom maco que fa moltíssim que no creo. I raó teniu si us queixeu i voleu que torni a ser el creador d’abans.
Així que avui, arribat a un punt de derivada nul·la, estic en un cim que podria considerar un punt d’inflexió. Per ara l’única conseqüència d’aquest és la decisió profunda i convençuda de prendre’m les coses amb calma. Per fi i d’una vegada per totes després d’uns mesos de bojos i un dia per a quedar-se dormint al llit. No se si si canviarà la freqüència d’actualització del bloc, dels comentaris cap als meus articulistes preferits (que malgrat no tingui temps de llegir-vos, sempre esteu presents en el meu dia a dia) o de l’escriptura més fina. Potser demà torni a casa després de 12 hores fora més estressat que mai. Qui sap. Suposo que passat demà ho esbrinareu.
Filed under: electrònica, Jo a la xarxa, Paranoies maníaques | Tagged: electrònica, jo |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Inutil has tornat, quina meravella!! No tornis a esfumar-te, eh? Has d’existir per aquí i comentar coses, que sino el món virtual s’ensorrarà. Com sempre et dic, cuida’t una mica, dorm més, descansa i escriu!!
Si que feia dies que no se’t veia pel per enlloc si! Fins i tot he estat temptat a posar el meu bloc en pausa fins que no tornessis a la vida!! ara m’he passat exagerant, no?
En fi, espero que publiquis més habitualment. No ho dic per mi, jo soc fort i aguanto bé els revés de la vida, ho dic per l’ahse que la tens molt ansiosa.
No sé si t’adones Pons, però és que la realitat deixarà d’existir si l’inutil no la mira!! 😀
Diguin el que diguin les nostres absències simultànies no tenen res a veure, que quedi clar.
Ja ha passat passat demà, eh?