L’épica de la caiguda

És com adonar-se que has caminat fins a l’escorxador. El mateix. Que tots són carnissers i que ningun d’ells pretenia tenir la pietat que t’havien venut.

I que no, que l’ull de Dalí i Buñuel no era una farsa com et volien fer creure. Només era per ajudar-te a viure enganyat.


I no. Ningú escriurà cap batalla èpica per tu. No estaria malament sentir-se heroi per una vegada. Sentir-se qui controla el seu propi destí (o si vols sino, que sona igual de bé).

Però la vida no està feta per sonar bé. S’ha d’anar afinant. Com un instrument, i ningú t’ha donat el maual d’instruccions ni l’afinador adequat.

De manera que encara que Déu sigui un triangle amb un ull, un plat d’espaguetis o un subespai vectorial, crec que tots coincidirem a dir que tot indica a que és un fill de la grandíssima puta, i que la religió no és més que la fundadora del màrqueting.

Amén.

pd: i les relacions socials un empresa associada.

Advertisements

5 Respostes

  1. Déu et castigarà… i ens veurem a la cua de l’infern.

  2. no es un vulgar plat d’espaguetis! Es un monstre d’espaguetis volador! no em facis venir a fer una croada…

  3. Deu té un martell gran amb el cual aplastarà als covards, mentiders, estafadors, lladres, no-lluitadors i d’altres que no es mereixen veure-li la cara. 😀

  4. Quanta raó inútil! Sóc una més de les blasfemes que haurem de fer cua per entrar al infern.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: