A grans trets, les relacions socials no són més que programes que dediquem a escriure al llarg de la nostra vida. Com a informàtics poc destres que som, el nostre codi tindrà sempre un munt d’errades, bugs, processos que consumeixen massa recursos, etc. I al cap i a la fi, la vida no és més que una perpètua relectura de totes les línies de codi buscant i reparant els errors.
I sobretot, a vegades un programador aliè ve i ens troba un error garrafal que, d’estar tant acostumat a veure’l, no haviem reparat en que era una errada bestial. El problema està en que mentre el programador amic remena el nostre codi, descuida el seu i, perquè no? Li succeeix el mateix que a nosaltres: té errors que jo no penso parar-me a buscar.
Filed under: Dos, Paranoies maníaques, Reflexió | Tagged: Dos, gent, reflexions |
Jo sempre t’he tractat bé, veritat, inutil? A mi em repararies el codi al trobar errors, oi? Com a bon nen que ets! 🙂
null pointer exception
array index out of bounds exception
Avui això va d’informàtica i d’informàtics, així que val més que passi de llarg 🙂