El que si que puc dir és que tinc les coses tan clares que tinc claríssim que no diré gran cosa per aquí i que qui vulgui pot contactar amb mi de qualsevol manera (menys per fax. Odio el fax) tot i que estic absolutament segur que si no es va fer en el seu moment quan de motius sobraven, ara poca raó de ser tindrà.
Sobre la desaparició. No em sembla gens extranya. Tot va per interessos, i últimament això ha mogut molts diners per aquí a prop i el Dow Jons no para de ballar salsa.
I potser tu arrives a copsar una cosa. L’altre entèn el que fico al segon paràgraf… però ni posant-ho en comú sabreu mai el que penso i sento. Ni que entengueu el que diu tot aquest bloc de dalt a baix, d’esquerra a dreta i bit a bit. Només aquell que em vingui amb ànims constructius i criteri per escoltar i fer autocrítica. Crec que els cangurs australians han avançat força en aquest aspecte segons la revista Nhature. Me’l vaig trobar l’altre dia a la plaça i són uns animals força agradables.
Així que seré feliç amb el que em queda, i gràcies a tot cada dia em sento millor que ahir i ganes de millorar demà de la mà de mi mateix.
I el que tingui els nassos de treure alguna cosa en clar d’això, inequívocament i sense excepcions, errarà la jugada. Perquè la veritat absoluta mai es trobarà aquí ni en res que s’hi assembli. Pistes i pensaments si, però el CSI i el Vaticà tenen fonts més fiables per provar d’atrapar-me. Bé. No se perquè trec el Vaticà.
Acomiadar-me fins al següent article demanant mil disculpes als lectors habituals anònims del bloc. El proper dia tornaré a escriure tan malament com ho faig sempre. Avui, és que em venia de gust escriure això. Tot i que m’ha servit per descobrir que ja tinc la mateixa capacitat d’escriure encriptat com abans.
Filed under: Paranoies maníaques | Tagged: mental |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Et felicito per tenir les coses clares, inutil! Això és una cosa que un sempre s’ho agraeix a si mateix. 😉
Trobo molt encertat aquest post, ningú no podrà arribar a entendre què és exactament això que pensa – i molt menys què sent – l’autor d’un article qualsevol a un lloc qualsevol del gran [i anònim] Internet. A vegades això fa també que l’expressivitat de la gent augmenti, ja que els limits de l’interracció “normal” es trenquen. Fa temps he vist un debat que proposava que la nostra forma d’interactuar i comunicar amb els altres podria estar afectada/canviant-se gràcies a la tecnologia moderna i a l’Internet. Un bon tema a debatre!
En realitat, però, molts cops és difícil arribar a conèixer de veritat i entendre als que tens a prop teu. Tots estem sols, tancats en els nostres cervells i operant en base al model intern del món que ens hem fet amb el temps. Costa arribar a veure el model intern d’un altre.
jo avorreixo bastant aquest tipus de posts però l’Ahse se sent molt còmode ells, son la seva especialitat xD
És que l’inutil és una criatura espiritual, no com tu. 😛
De totes formes, no veig què n’hi ha per avorreixer.
Home, Ahse, si que són avorrits si!
Per cert, de què anaven les apostes? 😀