Avui he sigut coneixedor d’una noticia fatídica: el Blog d’en Jacques Delibes té els dies comptats. Just en les celebracions del seu primer blocaniversari en Jacques ha decidit que, en poc temps tancarà el bloc.
És una llàstima que genis de la xarxa com ell acabin plegant veles. Tot blocaire ha passat per la mateixa fase: il·lusió, actualitzacions cada dia fins que arriba un moment en que els comentaris baixen i la desil·lusió s’apodera de tu. Quan de mal han fet els gran blocs que pul·lulen a la xarxa. Són bons, no ho nego, però amaguen petites joies encara sense polir, esperant comentaris que facin d’elles un tresor. Això és com la literatura. Jo puc escriure, per exemple, me mata el mismo sol que a ti te alumbra, una de les frases més conegudes d’una cançó de Marea. En un primer moment penses, ostia, que bo. Però si aquesta mateixa frase l’hagués escrit jo en un poema hagués passat desapercebuda i ningú se la posaria de nick (per exemple). Els blocaires, com els escriptors humils, necessitem sempre una empenta. Però no sempre arriba. I a ningú li agrada estar sol.
I és una llàstima que articles meravellosos desapareguin per donar lloc a altres bits que potser no li arribaran ni a la sola de la sabata.
Maleïts aquells que no ho han sabut apreciar! Espero que s’engresqui a seguir col·laborant amb un vell projecte que aviat sortirà a la llum.
La xarxa ja no serà mai més la mateixa, amic.
Filed under: Companys de manicomi, Webs | Tagged: bloc, geek, gent |
Bloc d'un maníac fugitiu 
No t’amoinis, inutil, el bloc mort segurament s’ha anat a un lloc millor! El seu esperit sempre seguira amb vosaltres 😉