Fa temps vaig llegir al número especial de la revista Muy interesante de l’estiu de 2005, que la separació màxima entre dues persones siguin quines siguin és com a màxim de 6 intermediaris. És a dir, jo tinc un amic, que alhora coneix a un altre… fins a sis.
Però m’he adonat que és fals. Amb els telecos (que som més xulus que ningú, per si no ho sabíeu) aquest número es redueix a dos. Des que vaig començar la carrera, parli amb qui parli, aquesta persona sempre coneix a algú que ha estudiat telecos. No falla. Sempre deixen el típic comentari de ah! això és el que va estudiar el meu nebot! o si si, el fill de la veïna va estudiar això i ja té feina. Tranquil que en trobaràs. Però senyora! No m’expliqui quan trigaré a aconseguir feina, expliqui’m aquest fenomen tan paranormal! I no és que els telecos siguem majoria entre la població…
Resulta que aquest ha sigut el millor descobriment
que ha fet el fill de la veïna.
Potser també es deu a que la gent quan sent telecos deixa d’escoltar la resta. Quan em pregunten què estudio, sempre escurço el nom, i em refereixo a la carrera com una tècnica de telecos(municacions, segons la situació) enlloc del nom oficial que, sí, fa patxoca, però que algun cop se m’ha oblidat: Enginyeria tècnica de telecomunicacions especialitat en sistemes electrònics, amb la inevitable brometa de i el primer any què feu? Aprendreus el nom? Però què importa? Quan la gent escolta telecos ho fiquen tot dins d’un sac i es pensen que tots fem la superior (vés a saber quina especialitat ha fet el fill de la veïna o si el seu nebot ha fet la superior) amb els consecuents comentaris de ui, però va trigar 6 anys en treure-se-la! o ui que difícil! o, com m’ha dit avui un company de la feina joder, yo de grande quiero ser hermano tuyo (NOTA: aquest home té 20 anys més que jo). Senyora, intenti entendre la diferència entre tècnica i superior! La primera és dos anys més curta i amb un nivell que, comparat amb la superior, és un joc de nens. Si no, ara jo estaria tan feliç…
Nota: La imatge és un model per una samarreta, d’Ernesto Arnáez.
Filed under: Ciència i tecnologia, Fauna urbana, Sol passar | Tagged: ciència, gent, telecos |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Doncs, que vols que et digui?
“Ostres…”
O be,
“Ostres, ostres…”
O fins i tot,
“OOOOOOSSssstres!”
jejeje, només hi ha una paraula per definir això: telecos…
i això que jo també ho sóc 😛
Telecos tenia que ser…
Mira, et paso un enllaç que probablement disfrutaràs com un nen petit amb un caramel:
http://www.nasaimages.org/index.html
disfturta’n
Ahh, per cert!! El meu blog ha mort, em sembla que d’aquí a poc l’esborraré.
Entre els matemàtics s’ha popularitzat el Nombre Erdös. Paul Erdös va ser un matemàtic del segle XX (va morir el 1996) que va escriure més de 500 articles amb col.laboració amb d’altres matemátics. Aleshores, els matemátics que tenen un article firmat amb Paul Erdös tenen de Nombre Erdös 1. Els que n’han signat algun amb aquests primers tenen Nombre 2; i així succesivament.
Es considera que quan algú te Nombre 4, ja és algú en el mon de les mates. Hahahaha
Jo encara no tinc nombre Erdös, perque no he firmat cap article conjunt.