En etapes com aquestes, en les que no hi ha crisi, si no desacceleració econòmica. Moments històrics en els que no hi ha racistes, si no que diuen que són ordenats, moments en els que alguns marits no peguen i maten a les seves mullers, si no que practiquen la violència de gènere.
Quan no hi ha bojos, si no persones amb malalties mentals, no hi ha els típics bandarres que no obren el llibre ni per ventar-se quan fa calor, si no que hi ha fracàs escolar. Moments en els que no hi ha gent que viu del cuento, si no que hi ha polítics i que no són fatxes, atenció. No us equivoqueu, que són de centre, i no són ideologies, si no sensibilitats polítiques.
És una etapa on no existeixen els explotadors, si no que es fan dir jefes, o millor encara: empresaris, que el poc que et donen per les hores que passes fent la seva feina no va a parar al banc, si no a caixes d’estalvi.
Moments on no hi ha bacales, si no que són morenikas i lokillas, que rivalitzen amb els pijos, perdó, gent que va a la moda.
Interludi de David Bravo al disc Un tipo cuelquiera de Tote King.
En moments com aquests, vull anunciar que els que hem begut i/o beurem, i que sen’s ha escapat la mà algun cop bebent més del que es debia no ens hem emborratxat. No us confongueu:
estàvem buscant moments de felicitat etílica.
Filed under: Fauna urbana, Paranoies maníaques, Tallant caps | Tagged: gent, mala llet |
De moments de felicitat etítlica n’he buscat alguns cops, i fins i tot uns quant els he trobat. Una bona teràpia per a situacions concretes! Sense abusar, perquè com amb tot, si n’abuses deixa de tenir el mateix efecte… O això és el que diuen.
Inutil, pero quin esperit malefic t’ha etilitzat!? Perque no busques moments de felicitat autentica en lloc d’utilitzar eufemismes etilics???
I no disfreces així tu també el que vius?? La realitat??
La realitat no existeix quan l’inutil no la mira, Jac!
La vida està plena de disfresses, jaqcues.
Ahse, molt bona aquesta! Almenys algú recorda el meu vell bloc.
Casualitat?? O realment ha sigut un “guiño” fet aposta??? Tinc els meus creixents dubtes.
Per cert inútil, aquest mes ha sigu el que menys he actualitzat i tinc 3000 visites. WTF??!!! I un altre per cert: m’encanta el llibre que vaig gafar a la biblio ^0^
Sau2
Les persones estarien millor sense disfresses, inutil! I les relacions interpersonals tambe.
Ens ha envaït la moda del politicament correcte. El problema es: correcte? per a qui?
Que me’n dius dels “daños colaterales” per a referir-se al pur assassinat.