Campionat europeu d’atletisme

Amb aquest article, que significa un retorn a mitges, només veureu reflexions (ordenades de menys a més importants) que he tingut mentre assistia al campionat europeu d’atletisme disputat a l’estadi Lluís Companys, per gentilesa de l’entrada regalada pels organitzadors de la cursa del Corte Inglés (que encara que m’hagin fet passar un bon matí, no retiraré les crítiques a la cursa).

Primera: No entenc com una companyia de supermercats, amb locals tant petits, mal il·luminats i insalubres (almenys els que he vist), pugui ser un patrocinador tant important.

Segona: L’originalitat local segueix acariciant l’imbecilitat i la senzillesa amb el nom de la mascota: Barni.

Tercera: Durant tot el matí he estat  assegut a la grada contraria a la de tribuna. A mida que passava el temps venia a seure més gent fins que al final hi havia una barreja amb espanyols, molts finlandesos i alemanys i alguns portuguesos, suïssos i britànics. El fet que ninguna federació em cridés l ‘atenció m’ha fet parar l’orella, i he acabat observant que els finlandesos animaven també a alemanys i francesos, els suïssos a francesos i belgues, els alemanys a belgues… mentre que els espanyols restaven callat fins que no apareixia algun atleta de la federació espanyola. Moment en el que es tornaven bojos. Ni tan sols han animat a l’andorrà que ha participat en la primera cursa de classificació de 3000 metres obstacles. Ni solidaritat i amistat.

Es veu que els espanyols, ciutadans del país més ric d’Àfrica són massa orgullosos com per animar també a altres federacions. Se suposa que tota competició té també com a objectiu, unir gent de diverses nacionalitats i crear vincles. Sempre i quant no sigui amb algú que adori i porti a la bandera el mateix animal que mata després d’una corrida. Una altra contradicció. Visca l’educació.