Dubtes geek-existencial

Perquè  en anglès diem pen USB i en català llapis USB?

RENFE

Avui és un dIa trist. No perquè estigui plovent. Avui a les víctimes als usuaris de RENFE se’ns ha acabat el xollo. Després de tot el caos ferroviari dels últims mesos i de la gratuïtat dels bitllets d’algunes línies ens toca tornar a pagar. Durant tot aquest temps, per viatjar de gorra hi havia, a cada estació, empleats de RENFE al costat de les taquilles donant bitllets senzills d’un sol viatge a aquell que ho demanés. Jo (que no pateixo cap síndrome de Diògenes, per si us ho pregunteu) he anat guardant tots aquest bitllets. Des del primer dia em va venir una idea al cap. Una burrada per ser més exactes. He recopilat 110 bitllets (quan acabi amb ells els llençaré a reciclar tranquils).

La “gràcia” d’aquest post era fer una successió d‘usos alternatius a tants bitllets ja usats.

Com a post-it cutre.

Com a reposa-gots com els que et posen a les cerveseries.

Fer castells.

Calçar una taula House.

Recordar vells bells temps… BRUUUUUMMMM

Muntar-te una baralla de cartes amb tots els asos que necessitis per guanyar.

NOTA IMPORTANT: Disculpeu la qualitat d’aquest últim article. Prometo alguna cosa bona menys dolenta (però no se encara què).

Força telecos!

Aguanta telecos, que la vida no és passar-se les hores tancat a la biblioteca. Passaran les setmanes, els examens i arribarà el sol que ara només toca les façanes, a la teva cara. I sortirà el sol fins que es torni a posar quan les obligacions t’obliguin a  tornar a abaixar el cap.

Bogeries de joventut

De mis disparates de juventud lo que más pena me da no es el haberlos cometido, sino el no poder volver a cometerlos.

Pierre Benoit

Casualitat

Em nego a creure en la casualitat. No fa res més que allunyar-nos d’allò que succeeix per la nostra acció o inacció, i el lliure albir d’escollir.

Beer&Blog

Per nostàlgia, per recordar bons temps, perquè feia molt que no ens vèiem, divendres passat (passat el dia que escric l’article, 2 de maig) vàrem fer una quedada una colla de vells amics. De la colla que em va ajudar a pujar fins ara.

I ja entre birretes i música molt alta ai inútil de mi que no vaig adonar-me d’una cosa. Allò era, també un Beer&Blog! Jacques Delibes m’ho va fer veure, i així, la nit es va convertir també en una trobada de blocaires. En Jacques Delibes i l’Anomenatinútil, acompanyats també d’una de les poques persones que s’atreveixen a comentar aquest bloc. I vàrem parlar dels blocs, dels comentaristes, d’articles, d’articles admirats i d’articles que suposen una paradoxa filosòfica sense precedents.

Fent d’aquella nit, una nit per a repetir i no oblidar.

Us deixo una foto, on sortim en Jacques i jo fent el cretí a petició meva. Encerteu qui és el cretí.

Per a tota la resta…

Viatge en metro: (7.20/10)*2 € (preu del viatge d’anada i tornada amb una T-10).

Arribar massa d’hora, ser poca gent, i haver d’esperar a la resta de la colla: 3:30 hores de picabaralles sanes i tontejant (diga-li tontejar, diga-li fer amistat, diga-li ampliar la llista de contactes) amb el segurata.

Entrada al Metal Zone: 12€

Ballar al ritme de la música: uns quants milers o milions de neurones atontades de per vida.

La satisfacció que se sent quan una heavymetalera de tota la vida, amb les pintes corresponents em pregunta, a mi ignorant del tema i sense pintes heavymetaleres, pel grup que toca la cançó anterior (i saber-ne la resposta) no té preu.

Per a tota la resta, estafa una asseguradora.

Nostàlgia

No hay nostalgia peor que añorar lo que nunca jamás sucedió.

Joaquín Sabina

Conjunt

La meva forma de vestir conjunta tant amb la “pijeria” dels centres comercial com un bakala en una biblioteca.

Ara que ningú se m’enfadi. És per tots coneguda la gran cultura d’aquesta tribu urbana.

Oda a Jacques Delibes

Com vaig avisar, faig un petit ús de la seva obra. Per mostrar la vida en metàfores.