La inspiració ens ha de trobar treballar. Nit i dia a tot hora amb un bolígraf i un bloc on vomitar verbs i sintagmes nominals. Ja ho va dir Picasso, i la setmana passada m’ho va recordar un company.
Ara però, la meva ànima pertany a una companyia de cuyo nombre no quiero acordarme, que a canvi de certs diners i la experiència laboral de la meva vida, m’obliga a focalitzar almenys vuit hores al dia la meva inspiració en quelcom força allunyat de la basta i malanomenada literatura a la que em vindria de gust dedicar temps aquest estiu.
Malgrat tot, i si hi ha molta sort, i si la rememoració de Picasso ajuda, potser la meva inspiració pot arribar lluny. Tant de bo.
Filed under: electrònica | Tagged: electrònica |
Bloc d'un maníac fugitiu 
totes i les teves pintes tens feina? caram, enhorabona!
Inutil t’estimo!!
(a veure ara qué dirà el Pons)
En Picasso està sobrevalorat…
Ja és cap de setmana, no t’oblidis d’escriure algun post per celebrar-lo! Avui ja no ets esclau de cap companyia. 😀
Justament per aixo m’en vaig a donar una volta! No vull saber res d’ordinadors!
Ay ay, pobre nen! Almenys a la tornada escriu alguna cosa…
Desperta’t!!
Encara no has actualitzat!! Són les 11 i mitja de la nit…
Inutilet, anomenadet, vinga, anima’t! Escriu, no dormis!!
Acabo de parlar amb Picasso i diu que has de fer més posts.
He de parlar amb tu, inutil! Et necessito.
No trenquis la tradició nen, fes el post amb la frase de dijous!!