Noves formes

Ahir vaig anara a arreglar el món amb uns amics i una cervesa (crec que ja m’enteneu) quan un d’ells va fer-me un comentari sobre el meu últim article i em va donar permís de penjar en el seu nom (i que tot seguit faré).

D’aquí la conversa va canviar cap a un llibre que s’està llegint de Jack Kerouak: On the road.

Vàrem estar parlant de l’estil d’escriptura que va seguir l’artista i de la manera com transmet les idees sense ser pervertides per la bona estructura literària o un embelliment de les línies.

Es veu que escrivia de tal manera que explicava les coses tal i com li rajen a la ment i les escrivia tal qual, no com la resta d’escritors que, com jo mateix, mirem de fer maco el que escrivim. Potser perquè el que volem explicar té una textura similar a la merda quan ens entra al cap, potser per una mena d’estratègi de màrketing, potser involuntària, de voler agradar als lectors en general i sense la que, potser, no seriem coneguts literàriament (anava a escriure existir literàriament, però crec que encara que ningú et conegui, segueixes existint (pienso luego existo)). Probablement aquest canvi és un dels que hauria d’evitar. Així en Kerouak aconsegueix transmetre les idees més efectivament.

Li vaig explicar que això ja ho vaig intetar amb un article fracassat en el que vaig intentar fer unb exercici similar al que un professor meu d’art va fer-nos fer quan estava a la maleida educació secundària obligatòria. I bé, ja deveu saber que vaig acabar parlant d’hipotòmans i d’altres coses que fan pensar que tinc el subconscient ben ple de merda.

Així doncs, no va trigar gaire perquè aquest amic em convencès sense proposar-mo, d’escriure un article tal com en Jack Kerouak va fer, començant explicant els antecedents aquí i fent un petit entrenament per al dia de la veritat (que avui no és).

I perquè faig un capítol de posada en comú d’aquest objectiu? Doncs per explicar més o menys perquè no ho he fet fins ara. Escriure realment el que he volgut escriure i perquè m’he censurat en infinitat d’ocasions que no han canviat la meva manera d’escriure però si que han canviat potser una mica la forma o el contingut.

Doncs perquè a vegades he volgut evitar conflictes o malentesos amb interpretacions que no farien més que portar-me problemes. Per evitar parlar, en moltes ocasions, d’algú(ns) i fer que s’entristeixi. En ocasions amb mala fe, en ocasions amb normalitat, i úlimament amb confiança.

I ahir mentre parlava ja començava a fer-me esquemes mentals sobre què parlaria i preguntant-me amb insistència com podria treure tot el suc que de ben segur dec tenir al subconscient (i no parlo de drogues, malpensats). Però avui no em veig amb forces, i avui no ho faré. No sabria fer-ho. O potser sí, o no voldria evitar-ho.

Ho faré, però avui no.

Em deixaré endur un dia més pels formalismes de la ètica. Maleït inútil…

Anuncis

6 Respostes

  1. Doncs si avui no es el dia de la veritat, deu ser que aquest post es una gran mentida, veritat?

  2. I si m’ho penso mes, deu ser tambe que aplicant una negacio a tot aquest post, tampoc trobariem la veritat! Veritat?

  3. espero que escriguis el que no as pogut escriure, perque aquest es un dels articles que em semblen raros, pero tots tenen el toc de l’inutil, jajajaja ens veiem.

  4. Quant escriguis el que has d’escriure avisa, eh? O si de cas posa molts simbols d’exclamació per què m’assabenti, ok? Gràcies per endavant!

  5. Tot i que mentre preníem unes cerveses vaig comentar-te sobre aquest llibre i sobre les formes emprades per escriure’l, després, al arribar a casa, mentre escoltava jazz, vaig tenir una revelació; em vaig adonar de la sublimitat de la les formes de Jack Kerouac, de l’extensió que podia tenir aquesta PROSA ESPONTÀNEA a la filosofia racionalista o neo-racionalista, podríem parlar ara de racionalisme telepàtic o racionalisme del inconscient, perquè sí, d’això es tracta, d’utilitzar la raó però amb el poder de l’inconscient, amb el poder més profund de la nostra ment i no amb la mediocritat del estúpid conscient.

    Encara som uns pseudofilòsofs i ja estem parlant de projectes de final de carrera, ja estem teoritzant sobre l’encara inexistent neo-racionalisme –o això crec amb els coneixements que posseeixo-.

    trobo que som uns bons filòsofs
    en potència

  6. això és la prosa espontània; es ritme, és inconscient… són funcions telepàtiques.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: