L’alcohol i la juventud

«Supongo que este hábito social viene asociado a nuestra cultura, eso de reunirse con los colegas y beber… cada cual movido por sus propios motivos: los tímidos beben para envalentonarse, para ligar cuando serían incapaces de hacerlo estando sobrios; y los extrovertidos beben para coger el puntillo, para salir de la rutina diaria y toda esa mierda. Créeme; estoy harto de ver siempre lo mismo. […] pero a los jóvenes de ahora les falta control. No se conforman con tomarse un par de copas. Tienen que beber hasta caerse redondos. Y les importan una mierda las consecuencias. No piensan en lo que les puede pasar con esa pérdida de control, cuando conducen borrachos, por ejemplo. Y es precisamente esa nueva actitud social la que me hace creer que, en realidad, estamos volviendo al Existencialismo de principios del Siglo XX… con Sartre, o Camús, ya sabes… ‘la Nausea’, ‘el Extranjero’, ‘la Peste’… nuestra esencia existencial hace tiempo que dejó de tener sentido…»

Ni libre ni ocupado dixit.

Avui no seré seriós

—Ves? A veces merece la pena mirar hacia arriba.

—Sí, pero con ese escote me cuesta, no creas.

¡Eh, tío! Webcomic, capítol 266

HOYGAN!

Ja fa temps que coneixo aquest moviment hoygan… hi ha blogs plens demanant al hoygans una mica de pietat, fòrums amb signatures d’usuari relatius a això. Però nomès he trobat pàgines relacionades en castellà.

Haig de reconèixer que avui l’article que esteu llegint no val (hablando en plata) una merda. Avui em toca jornada gairebé completa a Vilanova abans d’arribar a casa, falta una hora i quart per començar classe i no se què fer; fa molts dies que no veig a la gent que vull veure degut a les classes (tant meves com seves) i tinc moltes coses memoritzades al cap per a fer quan arribi a casa: trucar, canviar plans, proposar plans… Estic saturat. Si fos un windows, ara mateix em penjaria sense dubtar-ho, però es veu que sóc UNIX i no m’afecta tant això…

Retornant al tema inicial: algú sap si existeix alguna mena de hoygan en català? M’agradaria unir-me a la causa. I posar alguna foto com aquesta per aquí.

Perquè queda molt lleig agafar el paint (no, no, no sé photoshopejar) i canviar les lletres per posar-ho en català. Si no existeix… podriem crear-lo, no us sembla?

NOTA IMPORTANTÍSSIMA: Avui potser se m’han escapat algunes faltes d’ortografia. No és el millor dia, és cert, pel tema del que parlo i tot això, però en aquest ordinador l’explorador (que és IE!! agh!) no té corrector ortogràfic, i el processador de textos és Microsoft Word i no de l’Oppen Office, així que paso d’utilitzar-lo. I sí, avui m’ha agafat per posar links de la frikipedia.

De com vaig decidir anomenar-me inútil

Des que vaig estrenar aquest pseudònim he rebut molts comentaris preguntant el perquè vaig escollir-lo, de gent que no li agrada o que sent que m’insulta utilitzant-lo. La veritat és que no té gaire misteri l’aparició d’aquest.

La història va començar quan em disposava a registrar-me a blocat per a engegar el meu segon bloc. El primer havia sigut un fracàs, però tenia moltes esperances en aquell. La qüestió és que no volia seguir utilitzant el pseudònim que gairebé sempre he utilitzat a la xarxa: Juseph. Ja em començava a cansar, i volia alguna cosa nova que la gent no pogués relacionar amb altres participacions anteriors a la xarxa. Per començar una mica més des de baix. Començar de nou. Vaig provar molts pseudònims. Alguns no m’acabaven de fer el pes, d’altres ja estaven agafats, i des d’un principi estava decidit a no utilitzar números. Volia una cosa més seriosa, un nom que copsés, que fes que la gent s’enrecordés d’ell, i en conseqüència, de mi i del bloc.

Així que, després d’una bona estona donant-li voltes se’m va aparèixer al cap la idea d’utilitzar l’anomenat, i un adjectiu al darrere. Coneixereu tots la meva actitud una mica misantròpica i escèptica amb la gent i vaig recordar que algun cop jo mateix m’havia classificat com a inútil, i vaig trobar que quedava no gaire maco, però si ben descriptiu i encisador. Així, podria seguir el camí que ja havia començat poc menys d’un any abans utilitzant el pseudònim de L’escriptor mediocre a la web on publico el que escric. Allà aquest nom també ha causat controvèrsies.

Quan vaig decidir canviar-me a wordpress, per les prestacions, perquè volia canviar una mica, i per altres raons que em van empènyer a fer-ho, vaig decidir mantenir el nom. No podia seguir escrivint sense ser l’inútil!

I no s’hi està gens malament amb aquest nom… ara també l’utilitzo a yutuf youtube i a patata brava (en aquest últim també he rebut algun comentari).

anomenatinútil Perquè sóc així.

 

Article escrit gràcies a la curiositat de Carlos Soler, de Bloctecnia. Gràcies!

ART

Els més observadors ja us haureu adonat. Feia molts mesos que tenia la intenció de posar en algun lloc, fotografies de graffits que vaig trobant-me per carrer. I per fi ja l’he estrenat. S’anomenarà art, i el podeu trobar a sota del títol del bloc. Hi anuré penjant, sempre que en tingui, fotografie fete per mi de graffits amb els que vai trobant.

I recordeu que prement la fotografia que us agradi, t’envia a una pàgina on es veu ampliada. 

ART 

Quin geek no té bloc? (III)

I tornant enrrere i rememorant entrades on vaig ficar la pota fins al nas, torno amb més (tonteries, rucades?) sense utilitat per maximitzar o deprimir l’ego blocaire.

El que ara us presento és una web que calcula els diners que valdria, aquest bloc, en l’hipotètic cas que se m’ocorregués vendre’l. El recompte (en dolars, és clar) es basa, literalment en “outlines traffic levels received by the submitted URL, overviews sources of potential income, and proposes a resale value of the site based on these factors.”

Així les coses, si algú vol comprar-me el Bloc d’un manáic fugitiu, que no es pensi que acceptaré menys de 185 dolars:

(Aquí en teoria anava la imatge en html que et proporcionen, però PERQUE SE’M RESISTEIX SEMPRE??)

Però el que em sembla més curiós de la pàgina és que, a la cantonada de dalt a la dreta, hi ha una petita llista de les últimes webs que han sigut analitzades. Aquí la imatge de pantalla del moment en que he comprovat el preu del meu bloc:

//www.websitevaluecalculator.com/

I que consti que jo no he sigut. Sense comentaris.

Nota: amb aquest article estreno tags! A veure si me’n surto.