Estètica mental

Sempre he sentit aversió pels que tenen feines que els obliguen a anar amb traje. Ara m’adono que són (la majoria) víctimes. Són ells els que es rodegen de merda a l’hora de fitxar. Els que, tot i no estar a la frontera de la societat segueixen tenint un sou de merda (alguns, vull insistir).

El moviment punk tradicionalment s’ha mogut en el victimisme de ser els repudiats de la societat. Els que diuen viure a la frontera i saber què és rodejar-se de merda. Cada dia.

L’altre dia vaig veure una noia amb pentinat d’estètica punk moderna (és l’únic que se li veia: part del lateral rapat, res de cresta dècada 80. Digueu-me el que vulgueu, però he vist pentinats així a gent punk integral) conduint un audi A3. Estètica hipòcrita. Tu seràs el que portaràs traje!

També està l’opció de salvació. Som un món que vol enganyar la personalitat individual. Fills d’obrers humils fent mans i mànigues per vestir el més pijo possible. Pijos pobres els deia un company que vaig tenir. En canvi, els més rics volen semblar els més pobres. Els més rasta. Els dels pantalons més foradats. Després estudien a la privada.

Ja no se què creure. Ja no sé en qui creure. Ni confiar. No discrepo que tota ideologia tingui unes bases lògiques i sòlides. Però collons, què estem, fent amb tot?

Conclusions a Sant Jordi

El dia de Sant Jordi, a part de ser el dia dels enamorats a Catalunya, m’agrada considerar-lo una mica el dia del hipòcrites. Milers de persones surten al carrer. Regalen roses i llibres i van de paradeta en paradeta mirant llibres i fins i tot comprant-ne.

l que em fa molta llàstima de tot plegat és que la tradició lectora en aquest país no està gaire cimentada, i no és estrany pensar que de la ingent quantitat de llibres que canvien de mans el dia d’avui, no seran llegits mai. I és una llàstima que uns llibres que no seran llegits hagin hagut de canviar la fisonomia d’arbre en un objecte que acumularà pols sobre les estanteries (dos problemes en un: al·lèrgia i menys arbres).

Per tant, la conclusió obligatòria és l’obligatorietat de no entrar en aquest roda. Si per coses del destí, deixo de llegir sobtadament, que res del món em mogui a comprar llibres que mai llegiré un dia com avui. Potser mancarà cultura, però no sentit comú.

Àudio a la ràdio!

Per fi, i per tot vosaltres, malgrat els problemes tècnics per aconseguir posar a la vostra disposició aquest àudio, aquí us deixo l’enllaç per a que us pugueu descarregar l’entrevista a “Una mirada alternativa” de Ràdio alternativa Barcelona.

DESCARREGA

I recordeu! La ràdio treu el pitjor de tothom!

A la ràdio!

Avui és el dia en el que Bloc d’un maníac fugitiu sortirà a la ràdio. A partir de les 5 de la tarda al programa “Una mirada alternativa” a ràdio alternativa Barcelona (102.4 FM si vius a prop de la Zona Franca), gràcies a l’entrevista de Mireia, una gran amiga que està fent pràctiques de periodisme a l’esmentada emissora.

En ella es parla no únicament de coses relaciones amb el bloc, ja siguin opinions, articles o pestanyes, sinó que s’ha volgut fer una entrevista que també mostri la interacció que hi ha entre blocaires i les relacions a la xarxa mitjançant blocs en una mena d’introducció als foranis dels blocs cap a aquest món.

I ja per acabar, es comenten tres articles d’aquest bloc (1, 2, 3), curiosament dos d’ells sobre iaies, que en algun punt semblen el tema de conversa principal de l’entrevista. Tot això, a més, d’altres col·laboracions d’un servidor al programa (potser més matusseres).

Així que només cal anar a la web de Ràdio alternativa Barcelona per escoltar-lo on-line mentre s’emet electromagnèticament per l’antena, i en quant els problemes tècnics m’ho permetin, penjaré l’arxiu d’àudio (maleït megaupload!!!).

I recordeu: la ràdio treu el pitjor de la gent!

Multes

Fa ja unes setmanes van multar amb 1120 euros un noi que es desplaçava (sense fer cabrioles) amb un skate pel carrer. A part, haurà de pagar 300 euros per a recuperar-lo.

El dia de carnaval un grup d’amics van fer un descens en skate per un carrer mentre anàven disfresats. Segons l’ajuntament, per posar en perill la integritat del vianants.

I, seguint l’estil de l’article anterior em pregunto: quan començaran a multar les senyores que creuen la vorera posant en perill la seguretat viària? I les que, quan veuen una bicicleta que se’ls acosta, comencen a fer un moviment harmònic a dreta i esquerra quan la bici encara es troba a 5-10 metres? Casos que acaben solucionant-se amb un gir de radi aproximat de 2 metres per part del ciclista que es veu obligat a posar la resta de la gent en perill per evitar la iaia bailonga?

Prou d’hipòcrites, si us plau.

pd: provocat per la ràbia que provoquen les iaies quan es colen a les cues. I en són moltes.

Reflexión nocturna

No creo que el orgullo de ser el que hace las cosas de la manera más políticamente correcta sirva de mucho para evitar el desprestigio de la actual política del miedo.

Consells

Haver-me d’acostumar a que els consells es moguin de manera unidireccional per a que després no siguin escoltats i que les penes es moguin a mitjes i a dures penes en la unidireccionalitat inversa no m’acaba de fer el pes.

I aplicar la norma del tu mismo con tu organismo sense cap preocupació extra no ha sigut mai part de la meva filosofia, però sembla que em veig obligat a moure’m cap aquest camí.

La persona…

La persona prudent és aquella que no fa les coses ni per excés ni per defecte.

La persona enamorada resta idiotitzada durant el procés.

La persona inspirada escriu de coses que se li acudeixen i que a ella li semblen genials i que mantenen certa cohesió unes amb altres.

La persona sense musa escriu a trossos curts sense cohesió i intenta donar-li una forma tal que fa lleig el resultat final.

La persona savia no és la que sap, si no el que aprofita el que sap per fer les coses.

La persona savia altre cop, no és aquella que agafa el que li donen, si no el que no ho agafa o ho agafa amb ànims de canviar-ho.

La persona amb ganes d’anar-se al llit amb algú baixa el llistó de manera que pot sortir perjudicat algun aspecte de les seves relacions socials i, especialment, d’amistat.

La persona bon estudiant no és necessàriament la que treu la millor nota, si no la que sap el que es fa.

La persona amb criteri no és la que viu a la ciutat perfecta, sinó la que viu a la ciutat perfecta, li troba defectes i els dóna a conèixer mentre veu caminar els carrers per entre les cases.

La persona amb consciència col·lectiva no és un revolucionari ric.

La persona alcohòlica no és aquella a qui tothom assenyala i criminalitza un dissabte a la nit.

La persona superior és aquella que sap que encara que tothom es vani de ser diferent, tots pequem del mateix. Encara que la persona superior sigui la major pecadora.

Aniversari

Després d’un article tan profund com el de fa uns dies, toca una reflexió ben idiota per compensar i evitar perdre la mala imatge que vostès lectors deuen tenir de ben segur d’aquest bloc. I que no soni contradictori amb un article escrit fa un dies…

I és que ahir vaig estar pensant que en el ultim tres aniversaris que malauradament m’han obligat a celebrar, m’han regalat un total de quatre peces de roba, el que em porta a una reflexió amb dues possibles conclusions:

1.- La roba és el regal pivot que fa la gent a qui no saben què regalar.

2.- No és una cosa que em preocupi massa, però: tan malament vesteixo?

Fracàs

La vida no és més que un recull de fracasos que ens fan rebaixar una mica, a cada un d’ells, l’alçada dels nostres somnis d’infància.

Això que, amb tota l’alegria del món (sense ironia), a veure on queda el llistó que em vaig ficar de petit.