La vida secreta dels hipotòmans

Tothom sap com treure un hipopòtam d’un pou, és per tothom conegut que només cal una cullera i una ampolleta de vi del penedès del 98. Quin si no?

Però ningú mai ha escrit un llibre sobre com treure hipotòmans d’un pou. I no el pou on cauen depressius o alcoholics amb la seva beguda. És cert que als hipotòmans els agrada beure com ningú pot imaginar, per això no se’ls veu mai de nit. Saben com muntar-s’ho. Però no són ni de bon tros depressius.

Però els hipotòmans caiguts en acte de servei als pous que rodejen les voreres estan comdemnats. No és suficient la lampara de disseny i el gnom de jardí com els hipopòtams. I és clar, amb un paraigües no poden volar. Quantes infàncies ha trencat la Mary Popins.

Sobretot la dels hipotòmans. El seu major somni sempre ha sigut ser com en Chuck Norris: un hippie menja-flors i pacifista. Llàstima que morís quan va començar a sortir a la TV. Tants groupies i cap que volgués deixar els hipotòmans amb el seu somni viu.

Des de llavors, només els queden els documentals de la Sexta on surten ells, en acte de copul·lació amb altres de la seva espècie. Grans espectacles i grans audiències. I tot sense sortir de casa i sense veure coses desagradables (perquè tenen savoir faire). Autènntiques obres mestres per als més literats hipotòmans.

Però tornant al principi. Ningú sap treure un hipotòman d’un pou, perquè el fet que siguin omniscients i fets a la imatge i semblança del seu Déu, els impedeix ser tan idiotes.