L’altre dia em vaig trobar una amiga en una facultat de cuyo nombre no quiero acordarme i em va haver de recordar que aquell dia era el seu aniversari. Se perfectament que els compleix el dia 13, el problema és que no se a quin dia visc, així que ahir se’m va oblidar l’article setmanal del que ja algú m’ha comentat que n’està farta. No, no cal que us amagueu, podeu fer els salts d’alegria per la manca d’article. No passa res.
Així que, aprofitant que falta poc per sortir de casa i que no puc aprofitar per fer feina us recomanaré un enllaç. Un amic estudiant de cinema ha encetat un projecte i cerca pressupost per tirar endavant la pel·lícula. Com? Doncs amb la relativament nova idea del crowfunding. El crowfunding consisteix en: tens una idea i necessites calers, proposes el projecte en una web, i la gent decideix col·laborar econòmicament per tirar endavant la idea. Evidentment, tots els col·laboradors tenen beneficis, com pot ser el DVD de la pel·lícula, entrades per l’estrena i un llarg etcètera en funció dels diners aportats. A més a més de que a partir de la teva col·laboració passes a ser mecenes. Oi que mola? Doncs va, ja esteu trigant a apretar AQUEST enllaç (o aquest altre) per veure sobre què tracta aquesta entrevista amb la mort (no us espanteu, però parlo literalment).
Filed under: Cine, Companys de manicomi, Cultura | Tagged: Cine, reflexió |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Sembla una idea interessant, tot i que no sé si la podria valoritzar. És un tema difícil i massa fàcil de trivialitzar. Tu quant li donaràs?
Per cert, d’això no se’n diu crowd-funding? És que no ho sé, però si dius crow jo penso en l’au.
P.S.
L’article de dijous no cal que sigui de perdonar i haver de dir, pot ser senzillament alguna cosa o frase en la qual meditar, com abans.
P.P.S
La idea és que no cal demanar perdó per dir què et passa pel cap, tens el dret a expressar les teves idees i ho pots fer tal qual, com sempre. 🙂