Reflexions electoral

S’acosten les eleccions i com que últimament estic molt enfadat amb la política, m’he decidit a fer una reflexió sobre un popurrí de temes que si no dic rebento però que queda massa ample com per escriure-ho en dijous. I per on començaré? Doncs com a preocupat per la violació diària cap al medi ambient començaré parlant pels partits que m’han enviat propaganda electoral en correu postal a casa, una de les coses que trobo més odioses de les campanyes electorals i que em posen més frenètic.

PP. No diré gaire d’aquest partit perquè ja a priori sento una insalvable animadversió cap al partit. Per què? Perquè tots sabem quina és la seva ideologia, quin és l’origen d’alguns dels seus membres històrics, tots els casos de corrupció en els que membres del partit estan involucrats i en el fet que hauria de ser un partit il·legalitzat. Creieu que exagero? Doncs llegiu aquest article on argumenta clarament per què la llei de partits hauria d’il·legalitzar el PP. La mateixa llei de partits que tant estimen a l’hora de treure’s del mig a partits bascos els podria enviar a tots a casa. Arribats el punt de penetrar l’urna amb la papereta però, la ignorant massa de població que els vota s’oblida de tot això, arribant a situacions tan inversemblants com que 1 de cada 6 votants del PP votaria sí a la independència. Per acabar, quan la dreta parla de canvi se’m posen els pèls de punta. I m’han enviat la carta en castellà.

PSC. La Carme Chacón amb posat preocupat als cartells del metro no m’inspira suficient llàstima com per votar per ells. Què diuen en la carta? Resumint, diu que tots hem de fer un esforç per fer que l’economia vagi a millor però (i aquí apareix CIU) que no s’han de tocar ni educació ni salut i ens explica com de jove va ser atesa per la sanitat pública i va obtenir una beca per estudiar a l’estranger. I jo em pregunto: tots ens hem d’esforçar? Jo no he fet caure a Grècia ni Irlanda. Jo no tinc ni veu ni vot a Standar’s&Poors. També esmenta que “sense desmantellar l’estat del benestar que tant ens ha costat construir les darreres décades”. Estem parlant del mateix estat del benestar que ha vist reformes laborals i una vaga durant la presidència del socialista de la cella angular? L’estat del benestar dels  milions d’aturats? Vivim en mons paral·lels, no parlem la mateixa llengua. No entendria el meu vot.

CIU. Després de la rebequeria que li va agafar a en Duran als matins de TV3, anem a parlar de la carta. “Ara més que mai hem de votar amb el cap, amb el cor i amb la cartera […] per impulsar la nostra economia i per aconseguir el pacte fiscal […] per tenir més diners […] per la sanitat, per l’educació de qualitat”. Quina cartera? Ara ens dirà que les retallades que el seu amiguet Mas està fent són només per culpa del dèficit fiscal que Catalunya pateix des de fa anys! Que els socialistes van deixar les arques buides! Perdona, però dóna’m els pressupostos, un parell de dies de calma i et diré on pots retallar sense tocar sanitat ni educació si és que tant t’interessa que siguin de qualitat. Primera mesura: retallar la plantilla de cotxes i helicòpters oficials.

ICV. Primer de tot, no m’agrada que m’hagin enviat per correu de paper la publicitat electoral. No fa massa d’ecologistes, i tenint en compte que Movistar em truca cada 6 mesos i Jazztel cada setmana, no crec que fos gaire difícil per un partit de la seva alçada haver trobat el meu correu electrònic quan porto emplenant beques des de fa 6 anys en les que poso el meu e-mail. Tot i això, és una opció que no descarto per un futur, però que voleu que us digui, el tripartit i en Saura han fet molt mal a la imatge que tenia d’ells.

Arribats a aquest punt, a qui votaré? Primer de tot, dir-vos que tinc confiança nul·la en l’actual sistema democràtic, però crec que cal fer absolutament tot el que estigui en les nostres mans per canviar-ho. No crec que el meu vot canviï res, igual que el setge al parlament, els dies d’acampades o totes les manifestacions no han aconseguit canvis en les polítiques que s’estan aplicant. Tan sols s’han aconseguit bones paraules que intenten atraure tot l’electorat potencial que suposen els indignats en un gest que mostra total incomprensió cap al moviment 15M. Però malgrat això s’ha d’actuar des de tots els fronts i amb totes les estratègies possibles. No crec que valgui allò de: sóc anarquista, no voto; estic descontent, no voto. Si ets anarquista, vota al partit que creguis que després et pugui ficar les coses més fàcils respecte a l’organització política que desitges. Si estas descontent aixeca’t del sofà i busca la resta de partits que es presenten. Si ens tanquem en banda mai aconseguirem res. Just després de tenir de tenir l’article quasi enllestit he descobert l’operació Op20N que organitza Anonymous. Aquest és l’esperit que volia encomanar (si esteu enfeinats us podeu estalviar els 3:30 primers minuts).

I per tant, a quin partit donaré el meu vist i plau? Crec que Anticapitalistes és el que més s’acosta a la desafecció representada en el 15M i que és un dels molt pocs partits que diuen les coses com són, encara que facin mal.

Que el vot és secret? En la meva opinió aquesta és una collonda que es van inventar per la por a expressar la opció política que més va amb tu. En un país civilitzat no hauria d’haver cap tipus de por a represàlies o males cares quan es parlés d’això, si no una sana discussió de política. Que de fet, és el que li falta a la gent. Parlar de política al carrer.

Finalment, dir-vos que diumenge sóc suplent de mesa. Si em toca substituir a algú moriré per tota la feina que no hauré pogut fer i que haig d’entregar dilluns. Perquè això de la mesa no és democràtic, si no, llegiu el que li passa a aquesta pobre noi que és objector de consciència. I a sobre, ens manen feina. No se quina carrera tenen els que manen allà a dalt, però estic segur que no van estudiar a la UPC. Visca la UPC. Visc a la UPC.


Advertisements

3 Respostes

  1. Quina putada això de ser suplent, no li veig per enlloc la gràcia a obligar a algú a participar d’aquest circ… és tan antidemocràtic com el PP…

  2. què fots escrivint tan? et trobes bé?

  3. Ostres, quin panorama més trist… Jo si poguès votaria a Lev Tolstoi. Però està mort.

    Suposo que l’inutil deu estar deprimit, Pons, i intenta convençer als lectors que votin nul o a algun partit minoritari tal com s’explica al video anonim aquell. Què puc dir, jo sóc d’un país que politicament va molt pitjor i us desitjo sort, tot i que de fe en aquestes coses no en tinc gens. I que aquesta burla capitalista caigui!! D’una maleida vegada. 😦

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: