Vaig a la farmàcia i a part del que necessito compro uns carmels solidaris. Tenen èxit, quasi no en queden i he tingut sort. Abans però, porto els nens al cole i quan torno a casa me n’adono que s’han deixat la col lombarda que necessitaven per fer un experiment de naturals. Ho fico en una bosseta i els hi porto. Porto dos caps de setmana sense quasi sortir de casa. Cal avançar feina que els temps que corren no estan fets pels mandrosos. Bé, només una nit. Per trobar-me, entre coles light, amb unes amigues amb les que feia segles que no ens vèiem.Vaig a la biblioteca i agafo un llibre de Hemingway. A veure si tot el que diuen d’ell és cert. Si apareix a una pel·lícula de Woody Allen és que devia ser bo.
Finalment arribo a casa i em relaxo escoltant música.
Filed under: Sol passar | Tagged: jo, societat |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Jo no em rendeixo. Avui he anat a patinar malgrat tots els mals de cames, genolls i cuixes. Ha estat ben horrorós, amb una inestabilitat de la hòstia, però no m’he rendit! No he caigut i n’estic molt orgullosa del fet. 😀
Què són els caramels solidaris??
Això:
http://www.msf.es/pastillascontraeldolorajeno/
Són de menta i crec que sóc addicte.
Ja ho veig, posa que tenen mentol i eucaliptus, han de ser bons…
Si no et fa res dir-me on els compres, m’arriscaré a provar-los malgrat la possibilitat de crear-ne addicció.
Els trobaràs a la farmàcia.
Fins ara no els he vist enlloc. Tampoc no he preguntat, és clar! Provaré a alguna del centre de Bcn. 🙂
m’agrada el teu dia a dia…