Sembla mentida, però qui m’ho anava a dir. Ja portem dues setmanes junts i ja has absorbit tot el meu temps. Fins i tot em vas demanar de quedar dissabte, i ja saps que a mi aquesta idea no m’agradava. No se quina coartada puc inventar-me contra això. Pensa que ara per ara jo sóc un home compromès i feliç…
Dóna’m una mica de calma i hi pensaré seriosament. Ja se que vols que dediqui més temps per tu i que el vols ara, però què et sembla si deixem l’estudi previ per demà i repassem aquella assignatura un altre dia? Jo també tinc vida, saps? O la tenia.
Filed under: Dos, electrònica, Paranoies maníaques, Sol passar | Tagged: Dos, electrònica, jo |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Pobre inutil… Intentant tenir una vida dins el sistema!
Però què passa amb els dissabtes? Vas a l’església a pregar o ets jueu i tens el sàbat o… ?? Jo mai no m’hauria imaginat que els dissabtes tenien res d’especial.
Ah! la dura vida de l’estudiant d’una carrera que no es de lletres…
Genial matís.
Deixat endur per la corrent, no tinguis por i deixa de ser el que ets per tornar-te un híbrid fusionat. Que molts ho hem ft i així ens en adonem de que no som tan importants…