Camina

Fa un parell de dies vaig llegir un article meu vell de fa un o dos estius anunciant que marxava de vacances no se on i que no se’m veuria per la xarxa en uns dies. Em va agardar perquè començava parlant sobre la mort dels escarbats i després canviava radicalmnent de tema sense tornar a esmentar a aquelles pobres bestioles. M’agrada molt fer això a l’hora d’escriure, i de fet és útil per quan tens coses variades al cap i necessites dir-les. Buides el pap sobre qualsevol tema i després vas a allò important.

El cas és que porto uns dies amb idees al cap sobre alguna cosa a dir. Crec recordar que éren coses importants i que podrien arribar a canviar la concepció que jo mateix tinc de les coses un cop rellegís el que jo mateix hagués escrit, però ara no en recordo cap. Per tant no devien ser tant importants. La qüestió és que totes aquestes idees s’han dilut en els últims i atrafegats dies pujant i baixant muntanyes.

En quatre hores aproximadament sonarà el despertador. És el toc de diana que m’aixecarà del llit i començaran unes vacances de catorze dies (tots seguits) que em portaran a recòrrer uns 343 quilòmetres a peu des d’Oviedo seguint el tradicional Camino de Santiago primitiu. Com és de suposar, estaré digitalment desaparegut durant aquests dies (si, encara més) tot i que l’amor sigui analògic i això, no marxi mai.

Porto aproximadament 4.5 quilograms de pes a la motxilla, i en comprovar-ho, he tingut la primera reflexió de les moltes que espero tenir: cal tant poc per viure? Sembla que si. Ja us comentaré. També porto una petita bossa de mà carregada amb una vella Agfa Isoly 100 amb un carret blanc i negre a dins. Potser us comparteixo alguna foto. Segons com surtin. Segons com surti jo i els meu dos acompanyants (o dos acompanyats).

Per escriure porto tres llapis. Tots de l’Ikea i amb punta suficient. Uns papers bruts per una cara dels intents de la impressora d’escopir sense tinta. Si encara us queden ganes de llegir, ens veiem cap a mitjans d’agost.

Advertisements

9 Respostes

  1. El que s’ha de fer per no gastar “quartos”, que t’ho passis molt bé i a veure si et trobes a tu mateix i a més t’agrades. Jo encara no m’he trobat, però sospito que cap allà el km. 300 o així segur que et deus trobar…

    Deixo el rotllo, se’t trobarà a faltar, que gaudiu de l’aventura!!

  2. Realment no cal que t’hi miris gaire amb l’equipatge. Quan ho vaig fer jo va ser la broma d’una tarda amb un amic i l’endemà al migdia ja érem en un bus de camí cap a Lleó i no ens va faltar res 😛

    Ja veuràs com t’agrada!

  3. Que gaudeixis del viatge en el món analògic! I que tornis al digital ben refrescat i recordant les coses oblidades que eren importants però no gaire. 😉

    La única cosa que no entenc és perquè vas amb uns papers bruts, hauries d’agafar un cuadern i escriure’n dins, com tothom.

  4. si us plau que algú li regali un boli en aquest home, que escriure a llapis es tan del segle XIX…

  5. Hauries d’escriure alguna cosa sobre com t’ha anat, inutil!

    • M’encanta aquest tractament gentil i subtil 😉

      • Parles amb mi??? Si la resposta és afirmativa, no entenc. L’inutil ja deu haver tornat i ens podria mostrar fins i tot alguna foto, tal com ho havia dit a aquest post! Ja és hora que escrigui alguna cosa sobre el viatge, no?

  6. es una cosa que esta a la meva llista de TO DO 😛

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: