Al principi, quan la gent rebia una carta, la llegia i després la responia. Quan es va inventar el telèfon, la gent trucava i el receptor agafava la trucada. Al principi fins i tot la gent esperava que algú truqués per provar aquell meravellós giny. Més tard van venir els telèfons mòbils i la gent va seguir amb el costum de trucar i agafar les trucades. Amb els sms va passar el mateix, i tot i que algú es va acostumar a contestar amb una trucada perduda, la gent contestava.
Finalment es va inventar el correu electrònic i, sobtadament, la gent va començar a trobar un munt d’excuses per no contestar mai i fer de la comunicació, quelcom impossible.
Filed under: Ciència i tecnologia, Fauna urbana, Paranoies maníaques | Tagged: gent, mala llet |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Sovint em sorprèn molt que la gent em respongui els mails… ja que sovint molta gent no ho fa. Jo m’ho prenc de manera diferent, la gent amb els mails és més lliure de contestar o deixar-ho de fer.
I no em sembla tan malament, potser és perquè jo sovint m’oblido de contestar…
a mi també hem sembla una falta de respecte no contestar els mails, la gent que no contesta els mails es mereixen que no li contestis els mails!
Hm… Tu creus? Per què? Si algú rep un email no-spam, no-cadena jo suposo que la majoria contesta, no? O no??
Hi ha part de veritat en el que dius. És molt fàcil ignorar un mail i després dir que no l’hem rebut, que deu haver anat a parar a la carpeta de correu no desitjat, etc…Jo intento contestar sempre els mails.
Jo reconec que mai no he estat amant de la comunicació a distància i si un correu o sms no té una pregunta clara i és només informatiu, acostumo a no respondre. Em refereixo als tipus “ens veiem a tal hora a tal lloc” o “demà et porto allò” o “t’estimo”. Tot i que si és una cosa més seriosa o oficial sí que responc un “rebut, gràcies”.
Home, si us veureu a tal hora o tal lloc hauries de confirmar, sino l’altre s’imaginarà que no i et quedaràs a tal hora i tal lloc pringant. 😛
Crec que el problema no és del que no respon una afirmació, sinó del que aprofita que té mòbil per avisar vint minuts abans que no queda (perquè la gent és molt poc compromesa i et substitueix per qualsevol altre cosa) o per dir que arribaran vint minuts tard quan tu ja hi ets. Els meus amics saben que poden confiar en els meus silencis, en canvi hi ha molta gent que has de desconfiar de les seves respostes 😛
Estic am tu Oscar. Conec a força gent que no pots fiar-te de res del que digui per missatge i en canvi i ha gent que no cal que et confirmi res perquè saps que estarà allà. Jo els primers, els detesto.
jajjaja molt bona aquesta, doncs crec que un dels motius pels quals no s’acostumen a respondre els mails és bàsicament per la extremada rapidesa. Imaginem ara la gran majoria de gent ja té el seu super telèfon intel·ligent amb el qual pot rebre un mail al moment, és a dir que si acabes de rebre un mail el pots respondre al moment i l’altre igual. Si fessim això ens passariem massa hores enganxats a un aparell electrònic al que ja hi estem. En canvi abans amb les cartes trigaven segles a arribar, el telèfon, si no trobaves a la persona tornaves a insistir, ara saben segur que l’ha rebut perquè és massa complicat que la comunicació falli i de fet a mi no m’agrada ser la que no respon, però he de dir que molt sovint em trobo que l’altre no respon…
pel tema del respecte aquest final, voleu un sistema?? no tingueu mòbil i veureu com la gent no us cancelarà un plan 😛 a no ser que llavors siguin uns capullots i us deixin plantats allà esperant, llavors sabreu segur que aquella serà la última vegada que quedeu xd