Article ràpid per a la jornada de reflexió. Després d’haver-me estudiat les propostes de tots els partits que es presenten per Barcelona, he decidit votar a l’únic candidat que no somriu a les imatges de campanya:
Perquè les coses no estan per riure, i se’m remou tot quan veig un candidat mirant-me des d’un cartell rient-se de mi.
Alguns diran que les seves propostes són absurdes, però crec que la política absurda s’ha de combatre amb més absurditat. I si no, sempre ens queda molestar, ja descartades altres opcions de vot com molt bé explica aquest enllaç i:
I sobretot no us oblideu de passar-vos per plaça Catalunya. Una reunió multitudinària d’indignats de tot tipus. Mai havia vist un grup tan heterogeni manifestar-se pel mateix (o potser hauria de dir que estem reflexionant en companyia?). Potser l’únic que ens uneix és que estem farts de com estan anant les coses últimament. Però és un argument molt contundent per seguir junts.
Filed under: Paranoies maníaques |
Bloc d'un maníac fugitiu 
M’ha agradat això de reduir els sous dels polítics i dels vots blancs representant cadires buides. Són 2 coses que estaria molt bé que s’implementin, la política llavors canviaria.
M’afegeixo a la proposta, de fet, crec que tret dels mateixos polítics tots hi estem d’acord.