Coses maques i memorables

Els que em coneixen (i els que no, se n’adonen ràpid) saben que m’és molt fàcil indignar-me davant qualsevol injustícia com molt bé recomanen els experts. Això és clar, acaba en un post amb mala llet dels que tant m’agraden però que acostuma (i ho entenc) a exasperar a la gent (però a ells les excuses). És clar que em passen coses maques i memorables, però expressar aquesta bellesa és complicat de fer-ho bé, i si no ets un vertader poeta, l’esforç pot ser en va.

El cas és que l’autoritat, quasi sempre es contradiu i és incongruent. I com que la meva indignació, a títol individual no pot fer res a no ser que comenci a llençar bombes (sóc conscient que aquest bloc ha passat automàticament a ser vigilat per la CIA, l’FBI i la INTERPOL amb la inclusió d’aquesta última frase) sempre queda la felicitat del pobre de sentir-se íntegre davant la coalició de l’incorrecte. Potser no sempre està a l’abast fer una mica de Judas, però sempre reconforta sentir-se així i poder-ho comentar.