Egipte i la LOGSE

Avui anava en el tren de sempre quan de sobte s’ha sentit soroll de cops i he vist que unes pedres xocaven contra els vidres. Quan m’he acostat a la finestra per veure qui havia apedregat el tren he vist que 4 nanos fugien. Tots ells anaven amb la caputxa ficada i duien quatre jaquetes de colors diferents i llampants amb lletres blanques per tot arreu similars a la roba de Quicksilver (que excepte el color m’han semblat totes iguals).

Segurament, després d’aquest petit acte totalment justificable per l’avorriment que devien estar passant el pobres nanos, segurament han anat a casa seva a jugar a la Play Station 3, han tractat els seus pares a patades (segurament perquè s’ho mereixien) i han sopat sols a l’habitació veient una sèrie o una pel·lícula.

Les últimes setmanes ha caigut el govern de Tuníssia i el d’Egipte aguanta amb el vent mundial en contra. A més, molts més països es troben en situacions semblants.

Quan ho vaig veure em vaig il·lusionar pensant que aquí potser hi hauria una cosa semblant. Manifestacions demanant explicacions per la desaparició de fons públics en mans privades, per un reforma laboral que pensi en els treballadors, per demanar al polítics que no actuin com a titelles de les multinacionals i els USA Inc.

Però això no passarà mai. Hem arribat a un punt de no retorn en el que els actes subversius no els mouen ideals de canvi, de cerca del benestar. El mouen una joventut sense futur ni amb ganes de trobar-lo que s’han trobat amb una educació patètica i perjudicial, uns partits polítics que han banalitzat el ideals i han reduit la política a picabaralles sense sentit i a un canvi de jaqueta humiliant que ha estat acceptat per la població analfabeta d’aquest país, que viu amb les orelles tapades i amb els ulls clavats al diari Qué! i a España en Directo.

I no, España no va bien, i mai hi anirà si les coses no canvien. És a dir, si la gent no canvia.

Mentrestant seguim tirant pedres als trens i ficant pals als carros. No arregla res. Però almenys és divertit.

Anuncis

7 Respostes

  1. No tinc paraules, un milió d’aturats menors de 25 anys i les úniques pedres que llencen cauen als trens del pringats que van a treballar o estudiar…

  2. En bona part ho veig com tu. Jo no espero ja que en aquest país passi res de tot això.
    Tothom és dormit i sobretot la joventut. No esperem que facin una revolució els pares dels joves si els joves no la fan!
    Avui he llegit que el món occidental ha gastat més de 4 bilions d’Euros en salvar el sistema financer. Si això no ens ha tret al carrer, que ho farà?

  3. Doncs ja saps, a aprendre idiomes i a fotre el camp cap a un país més avançat, no crec que et quedi cap altra opció! (Al no ser que vulguis convertir-te en un nano fastigós i anar tirant pedres als trens, ficant pals als carros, donant patades als pares i d’altres coses d’IQ 13… )

  4. Si fer revoltes fos la meitat de divertit que llançar pedres als trens…

  5. Permeteu que doni la meva opinió des del punt de vista, que voldria que fos representatiu d’un sector ampli del jovent. El que expliques al pots, Inútil, tristament és cert. Hi ha una passivitat i un desencís entre la joventut en tot el que té a veure amb ideals, il•lusions i esperança que és esfereïdor. Jo sóc tinc la creença de que una part del jovent d’aquesta generació s’està perdent irremissiblement. Però, per altra banda, també veig cada dia com molta gent jove s’aixeca cada matí amb ganes de fer coses, preocupats pel seu entorn i pel món on viu. Jovent que pensem en el futur i malgrat el panorama polític i econòmic tan negre que se’ns presenta, tenim ganes de tirar endavant, d’actuar i prendre decisions que facin canviar els pilars corromputs de la societat que tenim ara. Jo vull creure que els joves amb esperances i empenta podrem esdevenir majoria i fer que el futur tingui una miqueta de llum.

    • Discrepo en que el jovent amb empenta siguem majoria (jo també sóc jove!). Només que els pocs que som cridem l’atenció, perquè és justament el que els desencantats no fan.

      • Tu si que ets un jove remarcable inutil!! I el teu valor creix encara més considerant el mar de passotes en el qual nedes. Un no pot deixar de preguntar-se com hi sobrevius! L’estupidesa és una arma mortal. 😦

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: