Fa uns mesos, el professor de l’assignatura d’àlgebra lineal ens va dir, mig bromejant, mig seriosament, que un exemple d’espai vectorial seria un supermercat. Nosaltres ingenus que quasi no enteníem el que era, vam riure. Al dia següent, va dir que un carro de la compra era un bon exemple de subespai vectorial. Vàrem tornar a riure.
Aquesta tarda, he tornat a fer una classe particular a un noi de segon de batxillerat que té certes dificultats per treballar amb matrius. Això m’ha fet pensar que quan les mares (perquè quasi sempre truquen elles) em truquen per a que els hi faci classe als fills, no mostren cap interes per a que el fill/a entengui l’assignatura que li ensenyaré. Totes diuen que el nen ha suspès i que a veure si aconsegueixo que aprovi. Cap d’elles em diu que el nano no entén l’assignatura. Fins i tot algunes, les més agosarades, em diuen directament que li ensenyi a resoldre els problemes.
Però cap d’elles se n’adona que estan hipotecant els estudis del seu fill. Aprovar no serveix de res si no entens la matèria i, de fet, és molt més fàcil aprovar si entèns què és el que estas fent, i més en assignatures com matemàtiques i física on tot té un perquè. Però això no els importa. El que importa és que el nen aprovi i amagar malament el problema per seguir endavant amb la tranquilitat del que es pensa que ha arreglat els problemes.
Dijous tinc l’examen d’àlgebra, i aquest matí he recordat l’exemple del supermercat i el carro de la compra. Amb els conceptes ben frescos, he entès les analogies. I ha sigut una enorme satisfacció pensar que entendre el que s’estudia, significa, de fet, aprendre.
Filed under: Ciència i tecnologia, Fauna urbana, Reflexió, Sol passar | Tagged: ciència, gent, reflexió, societat |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Ben encertat aquest article! A mi també em va passar amb una nena de 16 anys a la qual li havia de donar classes de C i que no entenia gens què volia dir “programar” un ordinador. Tot un desastre i una manca d’interes total…
Si ara resultarà que les matemàtiques si que tenen alguna aplicació a la vida real. On anirem a parar!
Potser per això a aquells passadissos dels supermercats s’anomenen tècnicament “lineals”.
Per altra banda ja sabem que a aquest país hi ha una obsessió per obtenir títols i més títols, el fet d’entendre o aprendre és circumstancial…
Encara resten els models d’aprenentatge de recitar de memòria la lliçó.
Avui, aquest és un model caduc, no ens serveix per abastar el coneixement que ens cal per adaptar-nos als canvis.
Només entendre el que estudies és aprendre. Al demés li pots dir memoritzar, si vols; però no és aprendre en sentit estricte.
Qué ey vagi bé l’àlgebra lineal! Això va d’incògnites, oi?
El què va d’incògnites? L’àlgebra?
Què tal t’ha anat el examen de dijous?
tens molta raó inútil. T’ho dic jo que sóc una estudiant i de tant en tant tinc baralles titàniques amb les matemàtqiues. Un aprenentatge sense una base sòlida i ben fonamentada estarà condemnat al fracàs. Per cert…com va anar l’exàmen?