Escric per última vegada un article en aquest bloc. Ja fa temps que la idea m’anava rondant pel cap i davant de la feina que em ve a sobre trobo que és hora de donar fi a aquest bloc que ja fa temps que ranqueja i es troba mig moribund. No trobo temps d’escriure, temes sobre els que parlar i, sobretot, he perdut les ganes inicials de donar a conèixer el que penso. I crec que sense aquestes ganes res pot anar per bon camí.
Així que plego. Fa, si no conto malament, uns 3 anys que rondo per aquí explicant les meves penúries i alegries. Però comparteixo la idea de que els blocs que tracten sobre temes personals estan morint a poc a poc. I aquest és un exemple.
Abans de marxar però, m’agradaria donar un últim i sincer agraïment a tots aquells que m’han llegit, m’han comentat i, sobretot, han tractat d’entendre’m i de donar-me consell. Sense ells crec que la meva manera de ser, pensar i viure no hagués evolucionat fins al que ara sóc. A tots vosaltres moltes gràcies. Ens veiem als vostres blocs (que, és clar, no deixaré de llegir i comentar sempre que la feina no m’ho impedeixi).
Sempre a la vostra disposició,
anomenatinútil.
Filed under: Paranoies maníaques | Tagged: bloc, jo, mental, reflexió, reflexions |
El món dels blogs personals fa temps que és en crisi, el teu post ho certifica.
Ha estat un plaer anar passant per casa teva i compartint idees i experiències.
Salut company !!!
Aaaaaaaaaaaai, inútil, no et marxis, què farem sense tu!! 😦 😦 😦
De totes maneres, que et vagi bé i que segueixis sent un bon nen!
A disposar
Ooooh! 😦 És una llàstima, pero si ho has decidit així, que hi farem…
L’experiència sempre t’acompanyarà.
Bones Festes i els millors desitjos per al projectes que encetis!