ACTUALITZACIÓ: Després d’una revisió acurada i una lectura guiada, corregeixo certes frases en les que les idees no acabaven de veure’s gaire clares.
Fins ara, quan m’he trobat amb algun problema, més o menys sempre he seguit tres passos que han sortit naturalment de la meva manera de ser i que han intentat ser una mena de guariment: el res, la por i la bogeria en ordre invers.
Com es pot observar fàcilment, el primer pas és evident als sentits del llunyà digital. La resta potser acaben amagats fins i tot per a mi, ja que poden ser contemporanis uns als altres.
Conèixer això però no em tranquil·litza massa, com crec que conèixer el funcionament exacte d’un arma nuclear no deu alleugerir gens la por a veure-la en funcionament, de manera que el que toca és arribar a un punt una mica més pragmàtic. Útil i real.
Dit això, potser ja feia temps que es veia i potser no m’he fixat fins que no he començat a lligar caps de fets anteriors. I conèixer això tampoc em tranquil·litza massa. Conèixer que la durada és efímera, naturalment, altera força més, sempre i quant es coneixen les causes profundes.
Ara és quan toca decidir-se per una arma de defensa, tot i que en aquest moment, evidentment, no serà cap de les tres anteriors.
Senyors, apuntin les seves pistoles.
De què parles, inutil??
Jo no abandonaria la bogeria, és com un comodí que pot fer servei en ocasions molt diferents.
Apunto també el tancar els ulls i el fugir.
Sempre ens restarà però explorar opcions defensives no-pasives. Tals com fer-hi front.
Ostres…
Ets tot un fenomen! 🙂
I això per què?
Segurament per la teva natura/forma de ser!
Per cert, el blau de la lletra de l’actualització és el mateix que el famos blau de windoze? 😉