Avui (hora d’inici de l’article: 00:08), vaga. I amb consciència, faré tot el que estigui a les meves mans per augmentar, encara que sigui una mica, el ressó que tindrà participant junt als sindicats com a piquet.
Els sindicats. Aquí és on entra tota la mala imatge que tenen les vagues. És cert que és una vaga que arriba tard i amb la reforma ja aprovada. És cert que potser els sindicats són interessats i que la resta de l’any les seves actuacions són més aviat mediocres i invisibles. Però si a una cosa he arribat a la conclusió és que si haig d’esperar a que una vaga o una manifestació siguin del meu gust en tots els seus aspectes, acabaré no anant a cap d’elles. És el mateix objectiu amb diferents mètodes, però al cap i a la fi la lluita és la mateixa. Avui per tu, demà per mi.
Recordo que un dia el meu pare (cambrer de professió des de sempre) em va explicar que els sindicats tenen aquesta doble moral que tothom critica: un dia de vaga, tenien la porta principal del restaurant amb la reixa tancada després d’amenaces dels piquets. Més tard, però, entraven per la porta del darrere líders sindicalistes per menjar. Espero que fos un cas aïllat d’aquella època.
És també molta, la gent que m’ha preguntat perquè m’interesso tant, si al cap i a la fi no es canvia res. Doncs perquè, tot i ser estudiant, gent molt propera a mi són treballadors i pensionistes i em solidaritzo amb ells, i en un futur, seré jo el que entri en el món laboral. Potser no es canvia res. Però tampoc canvies res si no actues.
Avui es comprovarà fins a quin punt, el poder democràtic del poble és cert.
Filed under: política | Tagged: mala llet, política, societat |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Doncs jo anire al treball. No crec que aquesta vaga canvii res, de feina en tinc bastant, l’empresa on treballo es petita i nomes acabariem perdent (temps i diners) tots els que hi treballem. No se si esta be que un dia de vaga general hem decidit no fer-la pero es el que hi ha.