Últimament m’envaeix més sovint la mala llet. Sobretot quan vaig pel carrer. Potser és el fet que torno a estar a la ciutat de forma permanent i que agafo la bici més sovint per a desplaçar-me a llocs. Tots sabeu com em poso quan vaig en bici. Odio des d’aquell que es posa davant meu quan estic esperant religiosament que el semàfor es posi verd, esperant, suposo, a ser atropellat quan arranqui. O aquell que va fent esses mentre camina per evitar que l’avanci. O simplement a tots els temeraris que posen un peu sobre el carril bici.
Potser és aquell home que, amb edat ja entrada, confon un concert dels Pets amb un concert Ska i que necessita, com els piromusicals, de tres avisos.
Potser veure la immediatesa de l’inici d’una nova i excitant rutina (sense sarcasme) fa que em posi nerviós esperant.
El cas és que arriba setembre. I amb ell, el fred, els últims dies de platja prop del CSI i, espero, que un retorn calmat a l’escriptura.
Salut.
Filed under: Bici, Fauna urbana, Sol passar | Tagged: Bici, bloc, gent, jo, mala llet |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Això no és mala llet, és una espècie d’odi social (gran banda per cert), la densitat urbana provoca coses com aquesta, que hi farem…
Jo també odio a la gent que es fica de peu pels carrils de bici. Així donen motius als que van amb bicicleta a ficar-se per on s’ha de passar a peu, promovent el moviment confus per tot arreu i els possibles atropellaments sense cap sentit. Què els costarà recordar que un carril bici és el lloc per on han d’anar les bicicletes?!? De debo cal fer l’imbecil tota l’estona? O potser creuen que ser estúpid és graciós?? 😦
També odio el windows i tots els productes derivats.
P.S.
Com creus que ha arribat el cos de la tal dona a la platja de Bogatell?
En bici segur que no…
Jo avui he hagut de patir a l’intentar patinar per la Mercè… Realment horrorós!!