Setembre

Amb el setembre torna la rutina i el retorn als viatges urbans que, com acostumava a fer abans d’estiu, utilitzava la bicicleta.

I avui he recordat de sobte perquè he viscut tant tranquil aquest estiu.

Perquè havia oblidat a les manades de gent que no tenen res millor a fer en la seva vida que caminar pel carril bici quan tenen metres de vorera només per a ells. També havia oblidat els bicing: una colla de persones que en general no saben què és anar en bici i que l’únic que fan és anar esbojarrats per on els hi rota destrossant la bona imatge que alguns intentem inculcar a la gent que camina (sí, iaies malcarades sobretot) i posant en perill a vianants i a la resta de ciclistes. I també havia oblidat la bonica imatge d’imaginar-me a tota aquesta colla rebent hòsties i pals. Quina sensació.

Anuncis

6 Respostes

  1. A mi tambe em fan rabia els que no saben per on anar. Es molt fotut quan vas patinant & alguna bici et surt davant i gairebe t’atropella, mentre al costat tens el carril bici pel qual no et vas ficar per no molestar als que van en bici. 😦

  2. Massa aviat ens acostumem a la tranquil·litat, jo que també vinc d’un lloc extremadament tranquil me’n adono a diari d’aquestes coses.

    A la ciutat es viu molt malament, semblem ocells dins d’una gàbia.

  3. La rutina també inclou patir els vicis dels altres, que ens referma en nosaltres mateixos.
    Santa rutina, i per molts anys! que així podràs seguir rallant-ne al blog!

  4. Les ratlles de l’inútil són altament decoratives! 😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: