Jo diria que s’ha de parlar amb seny. S’ha dut massa lluny el símil de la comunicació i ara creiem que xarrar pels descosits i opinar sobre qualsevol tema és signe inequívoc de persona sociable i “guay”. Com podeu veure en molts programes de televisió ( seria més adient dir que espero pel vostre neuronal que no els mireu) entrar en grans batalles dialèctiques està a l’ordre del dia. A mi tant donar-li a la llengua, em cansa. En això com en tantes altres coses m’estimo més la qualitat que la quantitat.
teniu tota la raó, molt sovint més val callar-se, aquella frase de : calladet estàs més mono (o la frase femenina, no vull entrar en un desacord de gènere) és molt sovint ben certa. Pensar abans de dir res, no cal ni explicar-ho tot, ni confessar-ho tot. Jo reconec que sóc una persona molt xerraire, i que no callo, però molt sovint quan parlo de coses mínimament series, llavors intento pensar abans de parlar, clar que mai negaré que la impulsivitat a vegades ha guanyat al meu seny….
El parlar està sobrevalorat, pensar i callar te més mèrit.
N’estic d’acord amb madebymiki, parlar està sobrevalorat, n’hi ha moltes més coses que el parlar. Pensar i callar és un bon exemple.
Jo diria que s’ha de parlar amb seny. S’ha dut massa lluny el símil de la comunicació i ara creiem que xarrar pels descosits i opinar sobre qualsevol tema és signe inequívoc de persona sociable i “guay”. Com podeu veure en molts programes de televisió ( seria més adient dir que espero pel vostre neuronal que no els mireu) entrar en grans batalles dialèctiques està a l’ordre del dia. A mi tant donar-li a la llengua, em cansa. En això com en tantes altres coses m’estimo més la qualitat que la quantitat.
Per cert Inútil, la frase m’ha encantat.
teniu tota la raó, molt sovint més val callar-se, aquella frase de : calladet estàs més mono (o la frase femenina, no vull entrar en un desacord de gènere) és molt sovint ben certa. Pensar abans de dir res, no cal ni explicar-ho tot, ni confessar-ho tot. Jo reconec que sóc una persona molt xerraire, i que no callo, però molt sovint quan parlo de coses mínimament series, llavors intento pensar abans de parlar, clar que mai negaré que la impulsivitat a vegades ha guanyat al meu seny….