Estètica mental

Sempre he sentit aversió pels que tenen feines que els obliguen a anar amb traje. Ara m’adono que són (la majoria) víctimes. Són ells els que es rodegen de merda a l’hora de fitxar. Els que, tot i no estar a la frontera de la societat segueixen tenint un sou de merda (alguns, vull insistir).

El moviment punk tradicionalment s’ha mogut en el victimisme de ser els repudiats de la societat. Els que diuen viure a la frontera i saber què és rodejar-se de merda. Cada dia.

L’altre dia vaig veure una noia amb pentinat d’estètica punk moderna (és l’únic que se li veia: part del lateral rapat, res de cresta dècada 80. Digueu-me el que vulgueu, però he vist pentinats així a gent punk integral) conduint un audi A3. Estètica hipòcrita. Tu seràs el que portaràs traje!

També està l’opció de salvació. Som un món que vol enganyar la personalitat individual. Fills d’obrers humils fent mans i mànigues per vestir el més pijo possible. Pijos pobres els deia un company que vaig tenir. En canvi, els més rics volen semblar els més pobres. Els més rasta. Els dels pantalons més foradats. Després estudien a la privada.

Ja no se què creure. Ja no sé en qui creure. Ni confiar. No discrepo que tota ideologia tingui unes bases lògiques i sòlides. Però collons, què estem, fent amb tot?

Advertisements

7 Respostes

  1. Bona pregunta…

    A mi també em repugnen les feines que demanen trajes. Em sembla molt de merda que des de la feina es puguin ficar amb detalls tan personals com la roba que portes. Millor que et donin uniformes, com a miním d’aquelles has de sortir a l’hora de plegar! I no crec que ens calguin tantes aparences!! És com si visquessim a un món malalt…

  2. A mi de fet em repugna tot allò que demani un “uniforme” a l’hora de vestir. Però també estic d’acord en que tot el món sembla està cap per avall. Crec que vivim d’aparences. Res no és el que sembla. Tot és enganyós i superflu.

  3. E”ls variats looks actuals responen clarament a la moda. Per facilitar-nos la feina ja ens diuen que hem de vestir, com hem de pensar…

    El teu post m’ha fet recordar un tema de “La Polla Records”, coincidiu en el fons del missatge.

    http://www.rockmusic.org/polla/Salve.html#9

  4. j otambé odio aquestes feines que t’obligen a vestir amb traje tot i que no estiguis de cara al públic, entenc que si estas venent algun tipus de producte hagis de complir uns certs requisits, però tampoc cal ser 100% estricte, sempre i quan mantinguis unes formes i no vagis com un pordiossero.

  5. La roba que duem exterioritza com som per dins… però en el cas de la feina la cosa es complica. Quan estem parlant del sou, un acata les normes que se li posen. Americana i corbata encara que t’estrenyi el coll? Doncs americana i corbana…. ja duràs texans i samarreta quan pleguis.

    Però estic d’acord amb tu que fora de la feina hi ha gent, massa gent, que no hi toca. Però avui dia la coherència i el sentit comú no cotitzen en borsa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: