Unos dias de aquellos

No soy de derechas. Ni mucho menos. A pesar de ello, también tengo unos principios inquebrantables que, por supuesto, no sigo. Empecemos pues.

Libertad. Siempre hablo sobre la libertad, lo mucho que la necesitamos y lo poco que pensamos y luchamos por ella. Pero la verdad es que me asusta ser libre. Creo que las clases de filosofía me golpearon aún un poco verde, de manera que me marcaron quizás de una manera un poco excesiva. Siempre hablo de ella con grandes palabras y expresiones, pero me aterroriza la idea de estar libremente solo o de escoger siendo libre de decidir. Mi libertad se limita a mirar. Necesito que alguien conozca mis opiniones para que confirme aquello que voy a hacer. Soy como aquel que le dice te quiero a su pareja y necesita un y yo también para no quedarse intranquilo y ser feliz.

Felicidad. El otro día estábamos unos cuantos amigos y uno preguntó: Qué es lo que os hace felices, qué os empuja a vivir? Sin pensar, respondí: la infelicidad. La infelicidad me da fuerzas. Me tira como a un perro su collar hacia adelante. Me hace escribir. Me mantiene vivo. Por tanto, la libertad que siempre predico que nos hará felices, no me hará feliz a mi porque miedo e infelicidad no son lo mismo.

Conozco a gente que admiro y me gustaría seguir como a una groupie enseñando las tetas, pero que de vez en cuando, odio. Son aquellos que son infelices, pero que son libres, son infelices de ser libres y buscan con esa libertad momentos que los hagan sentir vivos. Y eso lo odio. Mi libertad me hace infeliz, que a su vez me hace feliz, pero a su manera. Es una doble relación, no una igualdad. Cuando pienso en ello siento que me va a explotar la cabeza. A veces, hasta lo deseo. Porque quiero ser diferente, puede que tras lo escrito lo parezca, pero cuando me rodeo, me siento la persona más normal del mundo. Y con eso, querría vomitarme a mi mismo. Hacer un cambio de alma.

Advertisements

8 Respostes

  1. Però què et passa inútil, gairebe tots som normals, encara que els que ens rodejen no vulguin adonar-se d’això i ens acusen de ser diferents o de trencar la normalitat! La veritable llibertat ja fa temps que no pertany a l’humanitat. Qui creus que podria tornar a viure a la jungla? 😦 Tothom desitja ser lliure, però quants desitgen no tenir electricitat i aigua neta?? No t’adones que som presoners dels nostres propis habits?

  2. Per cert, no et posis a vomitar-te a tu mateix! Dubto que sigui una bona idea.

  3. De vegades la llibertat ens fa por perquè imaginat tanta capacitat de decisió en els nostres mans ens espanta, sempre és millor culpar als altres dels nostres límits. De tota manera jo crec que avui dia, la llibertat com a tal, no existeix. Tot allò que ens assembla llibertat no són més que petites dosis de succedanis.

  4. Vaja, connecto molt amb aquesta sensació, jo fins i tot gaudeixo (o provo de fer-ho) de la infelicitat, n’estic convençut.

  5. la llibertat ens fa por perquè no és segura

  6. jo gaudeixo de la llibertat, gaudeixo de la no-llibertat, del plaer del dolor, i sobretot de la infelicitat, i es nomes aixi com soc capaç de ser feliç; entre la inestabilitat del meu esser-anima i les emocions a la superficie de la “terra” que em demostren lo viu o mort que estic en cadascun dels moments del meu dia a dia. espero que arrivi el cap de setmana i quan aquest arriva, em canso i vull morir.

    ets la paradoxa en persona, soc la paradoxa en persona;
    encantat! -sense hipocresies-.
    tenim molt en comú, NO necesites un canvi d’anima,

    necesites una simple exprimidora
    -del temps-

  7. ostres, porto tres llegits de la serie en castellà i m’estic adonant que escrius molt bé en castellà, de fet, crec que t’hi enganxa molt aquest estic d’escriure 🙂 .

    Se m’estan ficant els pels de punta i això que tinc un examen demà, però ja fa dies que volia passar-me pel teu blog i poder llegir ni que fos un post, però amb aquesta serie, fins que no l’acabi no em fico a estudiar, així que de moment el meu examen s’haurà d’esperar 😛

    En quan a la llibertat… crec que zillahh té molta raó quan diu que les petites dosis de llibertat que tenim no són més que sucedanis. Pots ser lliure d’escollir, pots ser lliure de fer el que vulguis, però sempre tindràs algun lligam que farà que aquesta llibertat no sigui més que un decorat molt ben pagat

    ànims i segueix així, que potser en el pròxim post et torno a escriure

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: