El dia de Sant Jordi, a part de ser el dia dels enamorats a Catalunya, m’agrada considerar-lo una mica el dia del hipòcrites. Milers de persones surten al carrer. Regalen roses i llibres i van de paradeta en paradeta mirant llibres i fins i tot comprant-ne.
l que em fa molta llàstima de tot plegat és que la tradició lectora en aquest país no està gaire cimentada, i no és estrany pensar que de la ingent quantitat de llibres que canvien de mans el dia d’avui, no seran llegits mai. I és una llàstima que uns llibres que no seran llegits hagin hagut de canviar la fisonomia d’arbre en un objecte que acumularà pols sobre les estanteries (dos problemes en un: al·lèrgia i menys arbres).
Per tant, la conclusió obligatòria és l’obligatorietat de no entrar en aquest roda. Si per coses del destí, deixo de llegir sobtadament, que res del món em mogui a comprar llibres que mai llegiré un dia com avui. Potser mancarà cultura, però no sentit comú.
Filed under: Cultura, Fauna urbana, Sol passar | Tagged: literatura, mala llet, reflexions, societat |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Molt bon post, inútil!! Més valdria que els arbres seguissin vius, que la gent no comprés llibres que mai llegirà i que la industria no produis, tampoc, els llibres que mai no es llegiran. Amb el sentit comú molts ja en tindrien prou.
P.S.
Es veu molt maca la rosa de la capçalera, no podries deixar-la allí un cop acabat el St. Jordi? Podria passar per “la primavera al bloc de l’inútil”, per exemple.
Inútil, tu ets dels meus, si senyor! Totalemnt d’acors i dic com l’Ahse, la rosa de la capçalera li dona un toque molt primaverenc al teu bloc. 🙂
Desprès de passar 20 hores seguides venent roses, confirmo que Sant Jordi porta una dosi molt important de consumisme i d’obligació social.
Molt encertat el post.
Doncs crec que el consum de llibres excessiu es positiu. D’acord que hi hauran molts llibres que seran regalts i que mai seran llegits. Però n’hi haurà d’altres que sí, que ja que un el té s’anirà i s’enganxarà a la lectura gràcies a un bon llibre regalat per Sant Jordi.
Sense anar més lluny, ara fa un Sant Jordi de fa 8 o 9, la meva afició a la lectura va arrencar gràcies a que em van regalar un llibre de Terry Pratchett. Si no hagués sigut per aquell llibre no m’hagues convertit en un lector habitual.
La història anterior es falsa, però podria ser certa perfectament. Suposo…