Per fi, i per tot vosaltres, malgrat els problemes tècnics per aconseguir posar a la vostra disposició aquest àudio, aquí us deixo l’enllaç per a que us pugueu descarregar l’entrevista a “Una mirada alternativa” de Ràdio alternativa Barcelona.
I recordeu! La ràdio treu el pitjor de tothom!
Filed under: Fauna urbana, Jo a la xarxa, Ràdio, Sol passar | Tagged: bloc, geek, jo, música, reflexions |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Et notes una mica insegur a la tal entrevista, inútil! No em diguies que estaves nerviós!! 😀
Fa temps que col·laboro amb aquesta amiga al programa, però això de l’entrevista no és una cosa que passi cada dia i si, estava nerviós. A més, en una ràdio passen moltes coses que no es veuen però que distreuen bastant: el tècnic i l’entrevistadora es fan senyals per saber quant temps falta de programa, mòbils que vibren…
Doncs a mi em va sorprendre, la teva inseguretat. Si és que no estaveu dient res de l’altre mon, comentat un bloc i a més, comentant-ho bastant bé!
La unica cosa que no em va agradar va ser la remarca de la noia que “no esta de moda pensar”. A mi aixo sona molt lleig.
Molt be Josep Maria, ara et puc posa veu al nom, trobo que no ha fet cap referencia al teu alies, m’alegro que amb el temps t’hagis tornat mes optimista, destaco de la entrevista la intel·ligència. Felicitats!
Gràcies Carlos!!
Quina putada, me’l vull baixar i em surt:
The file you are trying to access is temporarily unavailable.
I per cert, és molt difícil escoltar-se un mateix la seva veu gravada, és horrible…
He provat de descarregar-me’l fa uns minuts i m’ha deixat. Suposo que deu ser un problema temporal o que tens el límit de temps de megavideo/megaupload utilitzat i t’hauràs d’esperar.
És cert això de la veu. De fet la veu que diu el nom del programa a la cançó de l’inici és meva, està allà des de juliol de 2009 i encara no m’hi he acostumat…
Tot ok!, ja funciona.
Baixat i escoltat.
Molt interessant, ben explicat, de veritat. He gaudit molt de les teves explicacions… no pateixis, jo també he baixat les visites, deu ser la crisi…
Salut amic!!
Per fi he pogut escoltar la teva entrevista. Jo també he gaudit molt amb les teves explicacions i les he seguit amb veritable interès. Enhorabona.
Tal i com em temia no tens la veu com em pensava. I la entrevista… bé, bé, pse, pse. Casi avorrida. Ho sento.
Quina veu pensaves que tenia l’inútil, pons? 😀
(Jo sempre m’he imaginat una de nen sensible!)
I és la d’un nen sensible ahse?
Ostres, tu, quina pregunta em fas!
Doncs… no, és clar. 😀 Però dins la meva ment seguiré sentit la veu d’un nen sensible mentre llegeixo el teu bloc. Segurament fa anys la tenies. 😉