En una etapa de la història de la humanitat en la que tot el que es dissenya i construeix és el més petit possible (mòbils, ordinadors, cotxes…) hi ha qui es dedica a dissenyar i repartir paraigües estratègicament grans per a que les iaies tinguin més fàcil no deixar-se avançar o creuar els dies de pluja en voreres estretes.
Advertisements
Filed under: Fauna urbana, Sol passar | Tagged: gent, mala llet |
Menys mal que encar n’hi ha qui pensa en les iaies, no? Si no, se sentirien discriminades les pobres. Els nanoparaigües són per als joves amants de tecnologia moderna! 😀
P.S.
Fica la mala llet dins alguns potets i posa’ls a algun lloc on faci calor: obtindràs uns yogurs originals, segurament.
P.P.S.
En quant tinguis els yogurs pots afegir la etiqueta “danone” al post. 😉
I tant que si! les iaies fan nosa! molta nosa! l’ajuntament les hauria de multar acusant-les de congestionar el transit! o bé que directament se les emportes la grua al dipòsit! algú ja les reclamaria, o no….
Suposo que tu no tens iaia, pons? Perque si tens, doncs la teva iaia fa nosa!! Molta nosa! 😛
No et servirien de res els nanoparaigües, les iaies sempre van fent “esses” per impossibilitar l’avançament!!
http://press.web.cern.ch/press/PressReleases/Releases2010/PR07.10E.html
Pobres iaies. Elles no tenen idea de nanotecnologia ni coses d’aquestes. Per elles, les coses com més grans, millor.