En una etapa de la història de la humanitat en la que tot el que es dissenya i construeix és el més petit possible (mòbils, ordinadors, cotxes…) hi ha qui es dedica a dissenyar i repartir paraigües estratègicament grans per a que les iaies tinguin més fàcil no deixar-se avançar o creuar els dies de pluja en voreres estretes.
Filed under: Fauna urbana, Sol passar | Tagged: gent, mala llet |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Menys mal que encar n’hi ha qui pensa en les iaies, no? Si no, se sentirien discriminades les pobres. Els nanoparaigües són per als joves amants de tecnologia moderna! 😀
P.S.
Fica la mala llet dins alguns potets i posa’ls a algun lloc on faci calor: obtindràs uns yogurs originals, segurament.
P.P.S.
En quant tinguis els yogurs pots afegir la etiqueta “danone” al post. 😉
I tant que si! les iaies fan nosa! molta nosa! l’ajuntament les hauria de multar acusant-les de congestionar el transit! o bé que directament se les emportes la grua al dipòsit! algú ja les reclamaria, o no….
Suposo que tu no tens iaia, pons? Perque si tens, doncs la teva iaia fa nosa!! Molta nosa! 😛
No et servirien de res els nanoparaigües, les iaies sempre van fent “esses” per impossibilitar l’avançament!!
http://press.web.cern.ch/press/PressReleases/Releases2010/PR07.10E.html
Pobres iaies. Elles no tenen idea de nanotecnologia ni coses d’aquestes. Per elles, les coses com més grans, millor.