El poder de la son

A vegades passa que entre el son i l’estar despert es passa per un estat de deliri que permet l’experimentació d’estats realment sorprenents per a un humà mortal. Un d’ells, i potser el més extrany és el que et permet saber exactament què t’estava passant pel cap, però sent incapaç de poder descriure què has estat pensant. I encara que sembli mentida, entra en contradicció al deliri sofert.

Em trobava en un moment en el que tot moviment i acció podia ser descrita en la seva totalitat i exactament per una sola paraula. Una sola paraula per anomenar i alhora descriure tot el que podia passar i que en un món més proper a la matrix en la que vivim necessitaria de llibres sencers  o d’imatges, com molt bé diu la dita. No calien llargues descripcions. Una paraula ho deia tot. Però, quines eren aquestes paraules? Però la memòria és astuta, i és capaç de deixar la gent en ridícul amb extraodinària facilitat.

Mentre penso sobre això piquen a la porta i vaig a obrir. Ets tu. Entres i em mires amb aquell somriure acompanyat d’uns ulls exageradament suggerents respescte la resta de dies. Vas carregada amb llibres i mitja dotzena de Voll-Damm’s de quinto. Ja pensaré en com escriure-ho més tard. De totes maneres, no sabré com fer-ho saber. No tinc la paraula.

Advertisements

4 Respostes

  1. fem-ho ara

  2. Curiós. Jo quan em trobo entre el son i l’estar despert[a] tinc una mena de “fuga de pensaments”, és a dir, els pensaments comencen a correr dins el meu cap, d’ells surten imatges, jo les modifico lliurement sabent que estic mig-somniant i a punt de perdre’m l’estar despert[a], i si no passa cap cosa dolenta (i.e. pensaments o imatges que m’estressin), em deixo dormir. A tu et passa alguna altra cosa, em sembla…

    • Jo tinc una fuita de cosnciència quan m’ajoco i tanco els ulls.
      A vegades, quan estic molt cansat, no tinc forces ni per adormir-me i aleshores és quan més gaudeixo de les foteses del meu cervell.

      Jo crec que les paraules sí que hi són, el problema és que la ment va tan ràpida que és impossible concatenar paraules d’una manera coherent. Us entenc.

  3. Jo tinc moments que anomeno “rapte de pensaments”. Sempre em passa quan em vaig a dormir tard i tinc molta son. Enlloc de caure rodona al llit, el meu cervell comença una carrera embogida, el meu cap és com un caleidoscopi on els pensaments i les imatges es succeeixen a velocitat de vertigen. Curiosament sóc capaç de retenir-les per segons, d’analitzar-les i d’ubicar-les en diferents llocs, però, encara que no ho he provat mai, sé que seria incapaç d’escriure o explicar el que estic sentint i pensant. A l’endemà mai sóc capaç d’en recordar res amb nitidesa i lògica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: