Fa temps vaig tenir un company de feina que, sempre que agafava el diari amb intenció de llegir-lo deia:
– A veure quines mentides diu avui.
Aquesta frase em va agradar, i la veia com una mena de rebelió i de criteri a l’hora de llegir. Anar amb peus de plom per evitar creure’s tot el que et diuen. És una frase que em va agradar i, a la llarga, l’he adoptar fins al punt que en algunes ocacions la dic o almenys la penso (parlar sol al tren no està gaire ben vist).
Per això, l’altre dia em va fer molta gràcia que al perruquer va entrar un senyor gran. Un jubilat amb tantes arrugues com experiències ha tingut. Només seure va agafar el diari i va dir.
– Aviam quines mentides diu avui.
I em va alegrar moltíssim saber que som més de un i més de dos els que crimpensem.
Filed under: Fauna urbana, Paranoies maníaques, política | Tagged: gent, mental, política |
Bloc d'un maníac fugitiu 
I no és mentida, ben cert, que ens fan creurà. Que va passar amb la guerra de Iraq?
Ah! L’imatge de l’inútil parlant amb si mateix al tren…
La cosa més interessant, però, és que la gent té curiositat de saber les mentides que diariment surten als papers. Per què ho fan? Algú els acusarà de “crimpensar” si no les saben?
P.S.
A romanès “crimpensar” sona molt millor: crimagîndit (on la “a” no és a, és una neutre que no la se graficar i el î és un so molt tancat que surt del fons de la gola).
Per què si el post es diu “saviesa” el wordpress l’anomena “sabiduria”???
https://anomenatinutil.wordpress.com/2010/03/09/sabiduria/
Carlos: Iraq? No és ara un país en pau i amb floretes per tot arreu? Va ser notícia, però ara que només porta morts “occidentals” no els interessa.
Ahse: Estas en tot! És que he penjat l’article, però el títol em sonava extrany, i després d’una visita al diccionari he corregit l’error. Sabiduria és en castellà!
Jo llegeixo el diari cada dia, però mai se m`ha apssta pel cap creure-m res!!
És que a aquest bloc un ha d’anar amb els ulls ben oberts, vigilant els mil-i-un detalls que de tant en tant canvien amagadament i sense avis previ. 😀
Acabo de descobrir el dog house diaries, és bonissim!! hahaha
Quina gran raó aquest escrit !! i mes si penses quan diuen alguna veritat
Una imatge val més que mil paraules.
Del diari només em miro les fotos… però amb el fotoshop a l’ordre del dia tampoc pots refiar-te’n… pel que la imatge del diari protegint el terra de les escatxigades de l’oli calent de la paella o protegir-lo de les trepitjades quan està acabat de fregar és prou explícita del nivell periodístic actual.
Jo crimpenso tothora i no guanyo per aspirines.
Doncs a mi m’ha fet molta gràcia llegir aquesta frase, bàsicament perquè jo també la dic molt 😛 jejeje i és molt divertit quan llegeixes sobre alguna cosa que coneixes i t’adones de les mentides que diuen!
Met: no havia caigut que el fet de posar el diari a terra quan fregues o cuines és més simbòlic del que sembla a primera vista!
Salut!
La vida és plena d’imatges crimpsants! 😮
A partir d’ara també la faré meva aquesta frase.