Recordo que estava buscant per les butxaques, i em vaig trobar amb aquell paquet de mistos publicitat d’aquell Pub tan selecte on vàrem anar. Tot seguit et vaig mirar i:
– Sempre ens quedarà París.
I ens vam donar un petó anys quaranta.
Butxaques
Posted on 25/febrer/2010 by anomenatinutil
Bloc d'un maníac fugitiu 
Estil Humphrey Bogart!
realment recorda a una pel·lícula antiga, curt i intens 😉
Els petons en blanc i negre no m’acaben de fer el pes.
❤
Jo no entenc bé la frase “I ens vam donar un petó anys quaranta”! Què vol dir o com s’ha de llegir? (Encara no tinc el sentit de l’idioma…)
més o menys, un petó dels anys quaranta seria el que li va donar Clark Gable a Vivien Leigh a “Gone with the wind” Petó anys quaranta
o m’equivoco?
Ostres… Ben fort el petó! Més aviat tota una abraçada amb consequencies. 😀
No havia pensat cap exemple concret, però aquest m’agrada. Un petó així any quaranta, apassionat però diferent.
M’agrada, Salamandreta!
jejeje, vaig trigar a trobar-ne un que m’agradés i em vaig enrrecordar d’aquesta pel·lícula 😉 . En tenia un altres, però vaig pensar que seria passar-se 😛