En qualsevol moment pot generar-se qualsevol confluència migratoria que pot ser causa de ves a saber què, més un retard de sortida. Amb la conseqüència musical perfecte.
Un artista a guitarra entra, seu, afina la seva acústica i comença a puntejar en el temps que un retard té en adonar-se de la seva pròpia existència. Punteig suau i a baix volum, la proximitat permet escoltar la melodia amagada.
Vergonyosa i educada, decideix parar per deixar pas momentani a l’acordió ràpid i flexible. Potser una mica malalt de rutina però amb l’esperit d’acadèmia de carrer.
Tot seguit, la guitarra respon. Punteig una mica més medieval, seguit d’una resposta de les dues cordes més properes al cel. Greu i grenyut. Amb barba i ulleres, però prou formal com per a que les iaies puguin pensar: mira, com Jesucrist Nostrusinyor!
Tot seguit un cop, soroll i tothom mirant arreu. Davant, somriure tímid ocult rere un serrell secret miren al guitarra, desitjant.
Bloc d'un maníac fugitiu 
He d’admetre que no entenc res. Cançons per a les iaies als vestibuls del metro??
jo també m’he perdut alguna cosa…. :$
li vas llençar alguna moneda?
La música amansa les feres… però a vegades el soroll és considerat música i Jesucrist una fera (sobertot en mans de iaies beates integristes).