Com molts del meu cercle haureu sentit fins la sacietat aquests últims dies, últimament no tinc massa vida degut a molt simpàtiques persones que creuen que un alumne és un superhumà amb el poder d’allargar el dia fins a les 30 hores sense patir-ne el cansament… Així que no tinc massa temps per escriure res molt elaborat aquí (però de ganes en tinc!), així que us deixo amb un tast d’un fragment que he oido por ahí:
seguir la trayectoria que llevan las nubes
y volver por la mañana igual que sale el sol…
Filed under: Frases, Sol passar | Tagged: Frases, jo, telecos |
Bloc d'un maníac fugitiu 
El jusep es un superhome, es mereix un aprovat, que penseu? jo crec que si.
au va, a qui vols enganya, si els telecos no feu re xD
Que poetic t’has posat, inutil! Seguint la trajectoria per la qual et porta el nit-bus, potser jo tambe m’aixecare al mati… igual que el sol sortint, si pot ser! 😉
A la meva època els estudiants estudiaven més i es queixaven menys!
o era al revés xD
estic dacord amb tu anomenatinútil, als telecos/electrònics ens maten a feina, pràctiques, previs, memòries, treballets de no sé què, controlet de no sé quantos… la qüestió és no tenir vida fora de la universitària. Aviat faran a més de taquilles a la biblioteca llits camilla per aprofitar al màxim les hores d’estudi XD. Ànims!! que d’aquí a no res tenim les vacances de febrer 😛 jejeje
Algunes notes dobre els comentaris:
Ahse: malauradament els versos no són meus… busca la cançó “golfa” d’extremoduro.
chaby: crec que haure de començar a bannejar els comentaris de FIBers… :p
Salamandreta: no seria mala idea eh?
La salamandreta es la meva amiga del teu fotolog que smp stava fent flame? xd. i no em banejis, pensa en el pobre vei que li tindre que hackeja l interné per postejarte xD