A la merda. No penso ser més el que s’aparta per a que la gent passi. I m’és igual quin dels dos pot tenir més cara d’amargat, o quin dels dos està més borratxo. Ja he canviat la cara després que la immediatesa del comiat m’atordís, i penso aplicar el que fins ara han fet amb mi: la filosofia del viu i no deixis viure; sense preocupació, doncs ara, com a mínim, em corresponent per just dret d’igualtat, 3000 anys de glòria.
I si no et sento venir, és perquè vaig escoltant la cançó del dia (o la seva segona part).
Filed under: Sol passar | Tagged: mala llet, mental |
Bloc d'un maníac fugitiu 
😦
No penso ser més el que s’aparta per a que la gent passi. I m’és igual quin dels dos pot tenir més cara d’amargat, o quin dels dos està més borratxo.
De mi tmpc si soc el que va mes burraxu :(? XDDD
❤ teleco
cuidat XD
Avui “A la merda” sona be.
Avui la mala llet encaixa.
Dema sera un altre dia.
En comtpes d’anar a millor amb la terapia del blog em sembla que vas a pitjor.
I allò de si somrius a la vida, la vida et somriura?
Pons: això de somriure a la vida i ella et somriurà és mentida.
A la vida no se li pot somriure, inutil. 😉
Quina colla de ressentits…
Pot ser que a tu et somrigui la vida, Pons, pero no t’imaginis que aixo seria perque tu li hagis somrigut. La vida es d’aquelles coses que no es poden controlar. 😛
Anims per tohom que crec que els comentaris del bloc son tots una mica tristos, aixi que el millor es un bon somriure a la cara i ben gran. Jejejeje