Efimeritat

M’espanta extraordinàriament pensar en l’efimeritat de les coses. Del nosaltres, de l’això, del jo.

Però intento deixar les coses en l’estat mínim en el que em sento segur, i provo de no donar-li més voltes de les necessàries (per evitar depre’s inútils i coses d’aquestes) i de pensar en la última vegada en la que vàrem treballar a contrafase (amb un somriure als llavis, és clar) mentre em desfogo corrent, les ràbies de 1435 hores abans.

I escric per acabar de sentir-me segur… i per omplir una mica i deixar-to saber.

Advertisements

5 Respostes

  1. A mi tambe m’espanta. Pero es que no podem parar el temps, desgraciats que som en la nostra mortalitat impotent… 😦

    No donis voltes quan no cal! I si les dones, no et deprimeixis!!!

  2. Va no et desanimis, tothom sempre te moments baixos, pero sempre tenim una estona per treure un gran somriure.
    Anims!!!

  3. Som efímers, i aquesta és l’única cosa que tenim segura. Per tant hauríem de basar les nostres decisions amb aquesta efimeritat,, això és el que som i com a tal el nostre punt de partida.

  4. Ja saps que diuen, d’aquí 100 anys tots morts (menys jo esclar…)

  5. De quina cosa parles, Pons!!! Com que menys tu, es clar?!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: