En Tarantino va dir un dia: L’opció entre deu anys de presó o treure del mig a un pobre desgraciat… no és una opció.
De la mateixa manera, quan passa allò inevitable i et donen només una opció, advertin-te de lo molt incorrecte i desconsiderat que seria dur a terme una altra opció, tampoc és una opció. Digau rebeldia si vols. Instint ho diria jo. I així en treuria el mèrit que no vull que ningú cregui que té.
Si còrrer és l’única opció per a salvar-te, per molt que t’hagin adverit que no ho facis, no dubtes pensar que si surts a correr un parell o tres de nits a la setmana no és només com un simple hobbie sense cap implicació en la teva vida real. Potser no ho havies pensat fins al moment en el que, en menys del que triga en ocòrrer un període d’un microprocessador de moltes gigues, se’t presenta al cap com la opció menys assenyada però més valida de la ingent quantitat d’opcions que no t’han oferit.
I si aquell dia no has trepitjat cap merda més de la que et trobes en el moment inevitable, pots sortir beneficiat i orgullós del que el teu instint t’ha dictat.
Quan còrrer no és una opció proposada, sempre serà l’opció implícita viable.
Filed under: Tallant caps | Tagged: esport, mala llet, societat |
Bloc d'un maníac fugitiu 
Aquest article m’ha fet pensar en el Forest Gump, coses meves suposo.
Inutil, no tinc la mes remota idea de que exactament anava la frase del Tarantino, pero si “treure del mig a un pobre desgraciat” vol dir fer mal a algu qui ja en te prou (de mala sort), jo escolliria els 10 anys a la preso. Total, te’n donen pa i llit gratis, i a mes, si et comportes be pots anar a la biblioteca, llegir llibres i aprendre coses!
Passa pero, que moltes vegades hi ha mes opcions de les que veus, pero no te n’adones. La gent sovint es impulsiva i fa les coses sense pensar. Despres, un bon dia mirant una paret blanca o potser algun troç de ceramica ratllat, de cop la realitat et dona una bofetada a la cara. I se’t para el cervell i et preguntes quina merda havies fet, i perque ho havies fet, i com va ser que no t’havies adonat… que hi havien altres opcions. I perque vas escollir la qual havies escollit. I si podries desfer-ho. I si no seria massa tard. I si seria possible que fossis mes idiota que l’ultim fenilcetonuric del poble perdut a la muntanya mes alta. I si… I quanta dolor hi ha!!!
Fugir sempre es una opcio. Pero abans de fer res, millor pensa’t-ho una mica. La sort es una cosa mes rara! Segur n’hi ha opcions que estas ignorant. I l’ignorancia ens fot mes del que t’imagines.
P.S.
Es pot saber… de qui es la foto? 😀
Inutil, crec que hauries d’afegir al teu teorema base aquesta condicio:
“i si la meva no afecta a la dels altres.”