Ex-companys

Vas a un bar i et demanes una mitjana. Veus que a la taula del costat hi ha una noia que segles abans havia anat a classe amb tu. S’ha de passar dos quarts mirant-te (i alguna cervesa de més) fins que es decideix a venir-te a salular.

– Hola Josepi!- (malaguanyat pseudònim d’infància, però premonitori per la meva afició a la física…).

– Hola!

– T’enrecordes de mi? Sóc la xxxxx! I aquesta és la xxxxx!

– Ostres si, ja m’enrecordo!- (Només em sona el nom)

– Espera, espera!- Avisa a dos nois.

– Ostres, si són en xxxx i…

– I el xxxx.

– Ostres, és veritat, quant de temps, com us va? – Segueix el somriure perpetu.

– Molt bé! Ostres, no has canviat! Tens la mateixa cara que amb la que et recordo!

I segueix la conversa preguntant sobre els estudis; amb un cambrer que cada cop que passa s’arramba a nosaltres i fa bromes dient que s’apunta a l’orgia amb veu de carajillero en fase d’entrenament.

A cops d’hipòcrita i de somriures falsos es fa una societat. A tots ells me’ls creuo sovint. Quan passa, abaixen la mirada o miren cap a un altre lloc per evitar saludar i ara com si fos ahir que vaig deixar la seva escola.

Però vull saber què passarà quan me’ls trobi demà.

Anuncis

Una resposta

  1. Jo de tu els recomanaria que participin a l’orgia amb el cambrer amb veu de carajillero. Total, tu tindras millors coses per fer que perdre el temps amb ells. 😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: